Capítol 6 - Pans i coques

El pa apareix, com tots els grans invents de la humanitat, per casualitat. Se sap que els primers agricultors molien blat amb grans pedres i l’humitejaven per obtenir unes primitives farinetes. Algun dia, les cendres d’un foc o la mateixa llum solar les van mig coure i així van aparèixer els primers pans, encara sense ferment. Els sumeris van inventar el forn: enterraven la massa en un clot amb cendres i brases; els egipcis, el llevat. A l’antiga Grècia l’ofici de forner està plenament reconegut i a l’època d’Octavi August ja es comptabilitzen a Roma 329 fleques. I així fins als nostres dies, en què el pa se segueix elaborant amb els mateixos ingredients bàsics, tot i que en molt menys temps pel llevat premsat, els additius i la mecanització. El pa, que proporciona hidrats de carboni, poc greix i assegura la ingesta diària recomanada de fibra, s’elabora a les nostres terres majoritàriament amb farina de blat, tot i que també n’hi ha de civada, sègol, espelta, kamut, fajol...

Pel que fa a la coca, sembla que neix com a plat d’aprofitament del pa que no s’havia inflat. És tan versàtil que pot ser dolça o salada (i en aquest cas, guarnir-se amb verdures, botifarra, bolets, arengades...) i consumir-se en qualsevol àpat.

A continuació, Carles Farré elabora la tradicional coca de recapte i escalivada i el no menys popular panadó d’espinacs, mentre que Eric Serrano versiona la coca de recapte amb la coca d’escalivada amb espatlla de corder rostida i micromesclum i el Premsat exòtic de galtes de porc.