Meló amb pernil

Bullim la pasta ‘puntalette’, un tipus de pasta molt curta en forma de grans d’arròs (per això de vegades se l’anomena risoni, arròs gran). A Itàlia, com altres pastes curtes, s’utilitza per preparar sopa minestrone o altres sopes, guisats i farcits. En aquesta recepta, l’utilitzem per farcir el meló, ja que la seva forma re - corda les llavors d’aquesta fruita.

Buidem el meló cantaloup. Aquesta varietat de meló es considera un superaliment per la gran quan - titat de nutrients que aporta. De forma esfèrica i reti - culat gruixut en tota la superfície, la polpa és de color salmó, a més de molt aromàtica i gustosa.

Reduïm la crema de llet amb el pernil, que hem ta - llat a trossets. Un cop cuita la pasta, l’incorporarem a la mescla.

Farcim el tall de meló amb la barreja de crema i pasta puntalette i a continuació hi col·loquem el tall de llard al damunt. El daurarem amb un bufador perquè quedi més cruixent.

Finalment elaborarem una sal de pernil que aconseguirem posant el pernil tallat a llesques al forn a 180 graus durant 20 minuts. El deixem refredar, el trenquem i fem servir els trossets per decorar el plat.

Dolç i salat. El meló amb pernil se sol servir en els mesos de primavera o estiu. La delicadesa d’aquest plat consisteix en la barreja del sabor dolç i sucós del meló amb el gust salat i sec del pernil.

Un plat amb història. El seu origen es remunta a fa 2.500 anys, quan les teories mèdiques d’Hipòcrates i Galè consideraven el meló un aliment massa dolç i amb un excés d’aigua que calia equilibrar amb la ingesta d’algun aliment salat. En principi només podien portar a la pràctica aquesta creença les classes privilegiades, però, quan es va anar estenent, la mescla va fer fortuna. A Itàlia, es va posar de moda menjar el meló amanit amb sal a començaments dels àpats i quan es va popularitzar a Espanya, cap al segle XIX, es va substituir la sal per pernil ibèric.