Capítol 8 - Fruita de pinyol

Aromàtica, saborosa i dolça, la fruita de pinyol és una de les menys calòriques, perquè la major part del pes és aigua. A més, aporta sucre, vitamines, fibra i minerals. El presseguer, originari de l’Orient llunyà, va arribar a Europa a través de l’antiga Pèrsia. El color ataronjat indica que és ric en carotens, antioxidants que l’organisme transforma en vitamina A, essencial per a la vista, la pell, els cabells, les mucoses i el sistema immunitari. La nectarina encara posseeix més carotens i, a més, gràcies a l’alt contingut en sodi combat la hipertensió i la retenció de líquids. L’albercoc, el cultiu del qual van estendre els àrabs pel litoral mediterrani, conté gran quantitat de fibra i també és ric en carotens.

A les terres de Lleida hi ha gairebé 20.000 hectàrees dedicades al cultiu de fruita de pinyol, entre les 1.273 d’albercoquers, 9.383 de presseguers i 7.959 de nectarines. Aquesta superfície va produir, el 2018, gairebé 400.000 tones de fruita (211.026 de préssec, 167.354 de nectarines i 7.084 d’albercocs) segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.

Tot i que la fruita de pinyol se serveix sobretot en postres, Laia Hospital l’utilitza com a condiment en el plat Filet de seitan marinat amb préssec, chutney de nectarina i salsa d’albercoc. Ella mateixa és l’autora de Mousse de nectarina amb sorbet de licor de préssec. A més, preparem una Amanida de fruita dolça i, com a digestiu, un Còctel de licor de cacau.