Capítol 9 - Poma

An apple a day, keeps the doctor away, (una poma cada dia manté el metge lluny), diu un proverbi anglès d’origen gal·lès, territori bressol d’aquesta fruita a la Gran Bretanya. Aquesta merescuda fama, també coneguda a casa nostra, prové de l’elevat contingut d’antioxidants que conté la poma, que mantenen a ratlla els radicals lliures causants de l’envelliment. A més, la pectina, una fibra soluble que forma part de la pell de les fruites, redueix el colesterol i contribueix a eliminar metalls pesants. La poma,doncs, millor amb pell.

El pomer és un arbre importat de l’Orient. En concret, es creu que va ser el primer arbre que l’home va conrear fa quinze mil o vint mil anys al centre d’Àsia. D’aleshores ençà, s’ha convertit en un fruita habitual en la nostra dieta i actualment, n’hi ha més de 7.500 varietats.

A Lleida es concentra més del 70% de la producció de poma de Catalunya i la meitat de tot l’Estat. El tipus de sòl i la meteorologia de comarques com les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell li confereixen unes propietats organolèptiques (tacte, sabor, aroma) úniques. Les varietats més cultivades en aquestes zones són la golden, la gala, la fuji, la granny smith o la reineta.

Les pomes són un ingredient important en moltes postres i a continuació ho veurem: Aitor Gomà prepara una Mousse de poma verda glacejada amb financier, Cristina Nieto elabora un Panadó de poma i Salomé Monyarc una refrescant Cup de cava.