Trufes de xocolata

Seguim amb un juliol molt atípic, a part de les temperatures que segueixen la corba ascendent dels darrers anys, tenim la maleïda progressió estadística de contagis d’aquest malaguanyat virus de nom majestàtic. Un Segrià confinat i amb brots de contagis arreu del territori. És temps per intentar fer la vida més casolana possible per evitar que la cadena de contactes ens exposi a aquesta cadena genètica que ha causat estralls a tot el món.

Fa uns dies pensant de què us parlaria, vaig fer trufes. Senyores trufes de xocolata al 72% de cacau. I nata al 35%.Us imagineu com vaig arribar a gaudir? No sé si sabeu la història de com van sorgir aquestes petites dolçaines que podrien considerar-se certament un bombó, o quelcom que delita els xocolaters. I com en molta de la història occidental de la cuina, fou un francès, Monsieur Louis Dufour. Aquest mestre pastisser de Chambéry, la capital de la històrica Saboia que va donar nom a la dinastia monàrquica d’Itàlia, situada als prealps del nord de l’estat francès, es va quedar sense mercaderies al seu taller de pastisseria. Sense saber què fer i amb les expectatives que els seus clients farien cap a buscar els reputats dolços, va improvisar amb la crema que li quedava. Hi va posar cacau i una mica de vainilla. Ho va deixar refredar, i en va fer boles ràpidament perquè en breu obria. Les va cobrir de cacau en pols, i quedaren una espècie de mandonguilles irregulars en la forma.

Per l’aspecte, els clients o el mateix Dufour les van anomenar trufes, com els famosíssims i majestàtics fongs de la regió del Perigord. El seu intens color fosc, la irregularitat de la forma i l’exquisidesa del sabor amarg de la xocolata el varen convertir en un autèntic èxit pel qual els habitants de la vila i voltants anaven a recollir aquestes petites boles de plaer gastronòmic.

A Catalunya, les trufes de xocolata se solen servir congelades, tot i que realment la textura de la trufa ha de ser ferma a la mossegada i cremosa al paladar, sense que suposi un risc per a la nostra dentadura. També aquestes postres ho han sigut de “tota la vida” a restaurants i bars. Qui de vosaltres no heu menjat unes les trufes amb nata? Copes de Duralex farcides del greix de la llet amb 3 o 4 trufes glaçades que feien les delícies dels més farts. Avui dia, les trufes són considerades el colofó final per un bon àpat i se solen demanar per unitats per acabar el cafè o el licor amb una bona mossegada de xocolata. Avui dia també se’n fan de molts sabors. Dins de les trufes en podem trobar de xocolata blanca, amb llet, cafè, te, te matxa, espècies, licors, fruites. L’ingredient és la xocolata, i sempre irregulars o perfectes, són petites boles que deliten els més llaminers amb petites mossegades que ens omplen el paladar de sabors amargs, torrats i que ens tranquil·litzen. Ara ja sabreu que gràcies a Monsieur Dufour, podem sentir el plaer culpable de caure en la temptació xocolatera.