Som un país de bolets deliciosos

Malauradament, aquesta Gastro-teca viu un continu déjà-vu i com si el dia de la marmota se celebrés cada dia, torno a escriure obligat altre cop des de la perspectiva d’un confinament perpetu condemnat per, em sap molt greu dir-ho, una mala praxi del govern de la Generalitat. Ja n’hi ha prou de tancar i tancar llocs segurs i perfectament sans i estalvis del maleït coronavirus, sense cap més mesura que donar quatre pessetes i obligar-nos a tots a l’ostracisme del menjar per emportar que no soluciona res. Però de res ens servirà plorar, ja ho sé. Som part del problema, però com a tal igual que la resta de l’economia és essencial. La restauració, la cultura i tots aquells negocis que han hagut de tancar som essencials. Som economia. Som gent que treballem de sol a sol per donar un servei que va més enllà de la medicina, del comerç i de la vida. Donem alegria. I estaran d’acord, estimats lectors, que la joia de viure ho cura tot.

I de joies gastronòmiques n’és plena la nostra cuina, i en plena tardor, poc plujosa d’enguany, els boscos en aquesta època tardorenca ens regalen petites mossegades de plaer a través dels fongs que van sorgint espontàniament arreu del territori català.

Som un país de bolets, sens dubte. I els cuinem i els mengem de moltes maneres: saltats, a la planxa, al forn, en cremes, en sopes, a la brasa, confitats, adobats, en salsa, guisats. Sempre hi ha un bolet que puguem cuinar de qualsevol manera per gaudir-lo.

Els bolets ens duen a una experiència estranya al paladar, perquè si l’analitzem, els sabors dels bolets són entre amargs i dolços, i recorden al paladar la humitat que podem olorar en un bosc a primera hora del matí. També ens pot abraonar al nostre paladar el sabor del farratge i de camp, deu ser per això que ens agraden tant, perquè és un sabor ancestral.

Deu fer molts i molts mil·lennis que els mengem i ens intoxiquem amb bolets, perquè hi ha poques persones que conegui que no li agradin. I n’hi ha molts. Rossinyols, trompetes, ceps, peus de rata, llengua de bou, carreretes, rovellons, moixernons, llenegues, fredolics, ous de reig, camagrocs, apagallums… segur que molts esteu fent la boca aigua, pensant en aquest micos fúngics. Jo crec que cada any vaig canviant la meva preferència, segons l’excel·lència de l’any micològic, i com d’àgils siguin els boletaires a dur-nos a mercats i cuines aquestes preuades joies gastronòmiques.

Enguany estic menjant força rovellons i força bons. M’agrada molt la paraula sereny, que s’utilitza en els bolets quan estan en el seu òptim punt. I els rovellons si són vigorosos i molt sans són perfectes per aquests dies de basarda, en què ens sentim una mica sols a les nostres llars, teletreballant o esperant a cobrar l’atur immersos en aquesta croada tan distòpica a la qual ens veiem avesats. Jo uns rovellons me’ls faria al grill o brasa (si sou afortunats) amb una picada de julivert i all. I si no, cuinaria un fricandó i serien els perfectes acompanyants d’aquest estofat de carn tan nostrat.

Compreu bolets, aneu-ne a buscar sense saltar-vos les normes de confinament municipal. I si sou afortunats que viviu en municipis pirinencs, aprofiteu les darreres fuetades del novembre per guarir les penes amb una bona cuina de bolets.

Bon profit a tots i cuideu-vos.