Temps de llegums

Quan ens endinsem en la tardor els menjars calentons i de xup xup ja ens entren per si sols. Sopes, cremes calentes, guisats, greixos i carbohidrats sense esma després d’unes setmanes estiuenques d’abstinència de lípids pels que voleu estar fits a l’Instagram.

La resta dels mortals esperem aquesta temporada de fredor perquè som amants de les coses ben roents al nostre paladar. I no em digueu que us poseu un glaçó a la sopa perquè hauríeu de ser excomunicats per Arzak o Ferran Adrià.

Les tardes autumnals s’esperen per arribar a la llar i que alguna cosa comenci a bullir a la cuina. Sou dels que preneu sopa cada nit? O mengeu qualsevol cosa calenta? Sens dubte, plats estrella d’aquests dies són les cassoletes de llegums amb tall, verdures o peix.

Cigrons amb bacallà? Llenties amb xoriç? Fesols bullits amb panxeta? No em digueu que la boca no se us fa aigua.Els llegums són molt diferents segons on ens trobem de la gastronomia mundial, però si fa no fa tenen més o menys les mateixes composicions nutricionals que les fan un aliment molt interessant i ric per alimentar-nos dia a dia. Sobretot, si no fem una vida molt sedentària o tenim alguna malaltia metabòlica com la diabetis.

Porten moltes vitamines, hidrats de carboni i proteïnes que les converteixen en un ingredient perfecte per fer-les protagonistes d’àpats contundents i energètics per afrontar aquests dies d’hivern que vindran. I són d’aquells ingredients que gràcies a les magnífiques tècniques de conservació que tenim podem guardar-les a la dispensa setmanes i setmanes.

De fet, sempre s’han considerat aliments que s’han de tenir per si passés mai res al món, i tal com el tenim dibuixat darrerament una mica de previsió no ens estaria malament guardar-ne uns quants pots per emmagatzemar.Si més no, darrerament que s’estan recuperant les botigues de queviures que venen a pes, els llegums s’han tornat un producte molt demanat i gràcies a les olles exprés i els mil i un tutorials, receptes i consells que surfegen les xarxes socials, s’ha tornat a la cuina casolana dels llegums. El típic remullar fesols, cigrons i llenties, canvis d’aigua, informar-nos de la duresa de les nostres aigües, salar, arrancar la cocció i tallar-la, posar-hi herbes i espècies, coure-les soles o acompanyades i guardar-les en pots hermètics per un dia recuperar-les i fer-ne un xup xup amb tot allò que ens agrada, fa de bon cuinar.

Aquestes petites llavors màgiques (com bé sabia en Jack) casen amb tot i amb res, en podem fer una gastronomia de paladars exigents. Catalunya i tot el món té els seus propis llegums, que s’han cultivat des de sempre als seus horts i que en tendre o en sec es guarden receptes mil·lenàries que les fan d’aquells plats ancestrals que obren la primavera (pèsols i faves) i enceten l’hivern (cigrons, mongeta seca, llenties…).

Des de Santa Pau, a la demarcació de Girona, amb el seu famós fesol, passant pel Pla de l’Estany amb el fesol de l’ull ros, les mongetes de Collsacabra o de Castellfollit del Boix, la més estimada per mi: la mongeta del ganxet al Vallès, cigronets de l’Alta Anoia o els d’Oristà (Osona), el pèsol negre del Berguedà o les garrofes del Baix Penedès, demostren que som terra de llegums. Ja tenim ben plantada la llavor autumnal que ens farà estar més pausats a l’entorn d’una taula gaudint de la gastronomia com sabem fer la gent del territori. Bons llegums, bon vi i bona taula.