Sabor de tardor

Avui us parlaré d’una fruita molt de tardor que arribarà fins més enllà del gener i que podem trobar la resta de l’any en conserva, deshidratada o congelada. És una llavor del castanyer, que és un dels grans arbres que tenim al nostre territori.

O negareu que l’arbre que ens dona les castanyes no és magnífic? S’ha convertit en un dels grans símbols de la celebració catalana al voltant de Tots Sants i el Dia de Difunts.

D’origen asiàtic, es va estendre per les zones fredes europees durant l’edat mitjana. Primer se’n feia farina per la qual cosa són font inesgotable de receptes medievals de la qual se’n cou pa, pastissos, confitures, salses i guarnicions per a carns nobles. Potser heu sentit a parlar de la nou sardiana per referir-se a la castanya, i és que sembla ser que l’origen de la castanya com a aliment és d’aquesta antiga ciutat del regne de Lídia, a l’actual Turquia, però evidentment podeu estar ben segurs que les diferents poblacions humanes d’arreu del planeta obtenien de la natura que els envoltava les seves fonts d’alimentació, i d’aquestes nous punxegudes que cauen a l’arribada dels primers freds autumnals, en molts països de l’hemisferi nord n’han fet un ús important.La Xina és la principal productora mundial (25%) que pràcticament és per al seu consum intern, després Itàlia i Turquia són altres països que l’usen en el seu receptari tradicional per cuinar la castanya, que podem bullir, rostir, glassejar o fornejar.

A l’estat espanyol, Galícia i Astúries copen el mercat amb els fruits dels seus castanyers. A Catalunya, amb una gran tradició castanyera pels volts de Tots Sants, hi ha una concentració de producció als massís del Montseny i, especialment, a la població de Viladrau i voltants (Espinelves, Arbúcies o Sant Hilari), on se’n cullen força sota la marca Productes de la Terra que la Generalitat acull en el seu registre, sota l’epígraf de Castanya de Viladrau.

En aquesta zona en trobem de dues varietats, la martinenca i les miquelenques, pel fet de l’època del santoral en què cau el fruit, ja que fins que l’aqueni (la clasca punxenca que cobreix el fruit) no sigui a terra la maduresa de la castanya no s’ha assolit. No hi ha una diferència destacable entre l’una i l’altra però sí que davant de les varietats gallegues, són castanyes més petites, i més dolces que en d’altres indrets del país, i la veritat que paga la pena trobar i menjar castanya de Viladrau per poder fer un àpat ben calentó amb unes bones castanyes torrades al foc.Jo friso quan arriba aquesta època perquè algú que m’estima molt em regala una caixeta amb una de les perversions gastronòmiques que més em fa salivar del món.

Us estic parlant de la manera com no pararia de menjar castanyes. Heu provat mai el marron glacé? Un dia us explicaré la història d’aquest dolç que a mi em recorda l’arribada del Nadal i que és, sens dubte, un dels productes estrella de les pastisseries de veritat.

L’heu de provar si sou amants de la gastronomia perquè aquestes castanyes glassejades amb sucre són una prioritat per als que ens xala el dolç. No obstant, la castanya és molt saludable i molt recomanable per aquests dies de fred i baixa moral que ens endinsen a l’hivern.