La política de l'escudella

Sabíeu que l’escudella és un dels plats documentats més antics d’Europa? I sabíeu que durant molts segles va ser un plat de diari a totes les cases catalanes. Això sí, aquesta sopa meravellosa del nostre corpus culinari no es cuinava igual si era per als senyors que si era per a una casa pobra. La diferència principal era la quantitat de carn que hi bullia, ja que la proporció proteica variava molt. Però l’important és que Catalunya cuinava, cuina i cuinarà molta més escudella.

Els freds hivernals donen pas a cuines enceses i ganes de produir menges ben calentones i tot i que ara és impensable fer una escudella cada dia, on l’excusa de la falta temps predomina en moltes llars, el cert és que una escudella consisteix exactament a fer bullir l’olla. Les receptes d’aquesta sopa megasaludable i megasenzilla varien segons els gustos de cada família. Nogensmenys és un reguitzell de carns de boví, porcí i oví, bullides amb verdures i hortalisses d’hivern i, tot i que l’original per raons lògiques no contenia patates, l’arribada d’aquests tubercles des del continent Americà en va modificar la recepta. També porta llegums, i no es pot obviar la famosa pilota, que ja es cou en els darrers minuts de finalitzar la bullida.

L’escudella rep el nom pel seu continent, ja que antigament (a l’edat mitjana) era el bol on se servien els plats de sopa i amb salsa, i ara és el nom del contingut que també ha originat el verb escudellar, que significa posar quelcom caldós al plat. En aquest context etimològic, Francesc d’Eiximenis, l’escriptor bestseller de la Corona d’Aragó i frare franciscà al segle XIV, ja va descriure aquest plat tan important i va explicar l’origen de pagès d’aquesta recepta, en la qual es bullien restes de collita i aliments guardats al rebost.

Aquests dies i fins a l’octubre de l’any 2022, al Museu d’Història de Barcelona hi ha una exposició força interessant per als que estimem la gastronomia i la història de les nostres tradicions culinàries en la qual entendrem la importància dels aliments en les polítiques dels Estats; perquè ara l’escudella pràcticament s’ha resignat a ser la protagonista d’un àpat de diumenge hivernenc o dels dies de Nadal en què es bullen els galets farcits o no amb unes pilotetes dins i la carn d’olla ben quantiosa i de les millors parts de la vedella, del porc i del pollastre, però fa 700 anys la ingent urbs de Barcelona havia de garantir l’arribada d’aquests ingredients tan importants per les llars dels ciutadans de l’època per evitar precisament la carestia i els avalots que en aquella època cap tribunal podia parar, si algun dels aliments de l’escudella no podien ser bullits a l’olla. Desitjo, estimats lectors i lectores que cuineu l’escudella com un homenatge als nostres ancestres, que a l’hora de fer bullir l’olla inicieu un ritual d’aquests tranquils, amables i bonics, que és la cuina per als que estimes, i no només això, sinó també estimar-vos vosaltres mateixos. L’escudella és un símbol català sens dubte i paga la pena de tant en tant posar-hi una mica de temps per dedicar-nos un homenatge escudellant una bona sopa, untuosa i gustosa plena de flaires i de records. Molt bones festes.