SEGRE

Un país de bars on trobar-se

Tots els municipis de més de 500 habitants tenen un establiment d’hostaleria

Els bars de poble, a diferència dels de ciutat, són llocs de partides de botifarra i cafès infinits

Els bars de poble, a diferència dels de ciutat, són llocs de partides de botifarra i cafès infinitsGABRIEL JOVÉ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Llegeixo un estudi, realitzat per la Confederació de Federacions d’Hostaleria d’Espanya conjuntament amb l’Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales, en què s’afirma, de forma molt genèrica, que Espanya és un país de bars. L’estudi, que a mi no em sorprèn, és el primer que refrenda la sensació generalitzada que molts de nosaltres tenim un establiment d’hostaleria d’aquest tipus de referència.

No només per consumir sinó, sobretot, per socialitzar-nos. En l’estudi se certifica, pel mètode estadístic i l’entrevista a persones expertes i professionals del sector, que el 85,5 % dels espanyols usen un o dos bars de forma quotidiana. Aquest estudi situa els bars com una eina vertebradora del teixit associatiu dels territori, sobretot en aquelles zones amenaçades per la despoblació.

A les grans ciutats són punts de trobada durant el dia per a les persones que estan soles.Segons l’estudi hi ha major satisfacció del veïnatge i més pau social en aquells indrets en què existeixen els bars, entesos com a centres neuràlgics de la socialització. També certifica que no hi ha cap municipi de més de 500 habitants en tot l’estat espanyol que no tingui, almenys, un bar.

A més a més, segons Gustavo García –el director de l’estudi– el proper objectiu serà analitzar com afecta l’absència de bars als 1.435 municipis de l’estat que no tenen aquest tipus d’establiments.Malgrat les dades interessants que aporta, l’estudi em sembla esbiaixat perquè crec que parla d’un model antic de bar, que està deixant d’existir forçat per la demanda més especialitzada dels clients i per la progressiva desaparició d’una generació que anava al bar a fer partides de botifarra i cafès infinits. Els bars de poble són com centres socials en els quals no només se serveixen begudes, sinó que es fan classes, reunions de veïns, d’associacions.

També s’hi fa molta política. Mentre que a les grans ciutats molts d’aquests establiments s’estan especialitzant en el servei a professionals que troben, en els seus locals, un bon lloc de reunió.

Sigui presencial o virtual, els bars són llocs on cada vegada hi ha més professionals del sector serveis que l’utilitzen com un lloc distès de treball.Jo no sé si tenir un bar a prop dona felicitat. Però sí que observo que són imprescindibles en la dinamització dels barris, tant en el vessant socialitzador com en el comercial.

Si un bar desapareix se’n sol ressentir l’activitat del voltant. Llàstima que ens seguim perpetuant en models que són insostenibles i deixem locals que abans tenien vida a organitzacions que desatenen els principis bàsics de la socialització, l’assimilació als seus iguals, el servei ben fet i de qualitat, i la neteja i la pulcritud.

O no us és difícil trobar un bon cafè o un bon entrepà als bars de tota la vida? A l’estat espanyol no sé, però al nostre país cada cop queden menys bars dels d’abans perquè ara són cafeteries o restaurants. Però posats a pensar-hi, on aneu un matí a esmorzar, o a fer el vermut, o a berenar? Tots tenim un bar de referència, cert. Quin és el teu?

tracking