Una mica d'història gastronòmica

Avui us explicaré per què el concurs de joves cuiners de Lleida porta el nom d’Àngel Moncusí.

Àngel Moncusí i Begué va néixer a Barcelona el 1939. Quan tenia set anys la família –pares i una germana petita– van traslladar-se a viure a Vilanova de la Barca, on els seus avis, Isidre i Maria, tenien el molí del poble.En aquella època els vilanovins anaven allà on el riu Corb conflueix amb el Segre per banyar-se i passar el dia, ja que era un lloc tranquil i ben bonic.

Els pares del jove Àngel, que tenien experiència en l’hosteleria perquè a Barcelona havien regentat un bar anomenat Florida, van començar a oferir refrigeris als banyistes, ja que els tenien a tocar de casa. Del servei de begudes es va començar al de menges cuinades, que corrien a càrrec del pare, l’Hermenegildo.

Arrossos, caragols i alguns peixos que portaven els veïns eren el menú d’aquest improvisada àrea de pícnic que, amb el temps, es va convertir en un petit restaurant batejat amb el nom d’El Molí de la Nora.A partir d’aquí comença la llegenda d’aquesta figura cabdal per a la cultura gastronòmica del nostre territori. El jove Àngel, que ja mamava des de Barcelona les olles i les flameres del bar parental, va iniciar un viatge d’aprenentatge alentat pel seu caràcter observador i curiós, que el va dur per mig Europa a la recerca d’aventures i saviesa.

Després va tornar a Vilanova per ajudar els pares al restaurant, el qual ja gaudia de molta popularitat pel marisc i el peix que s’hi servien. La tornada de l’Àngel després del seu periple continental va ser un revulsiu per al Molí de la Nora, on va començar a treballar la fruita de Lleida com un ingredient més de la cuina, fusionant-la amb productes de primera qualitat.

Així van néixer plats mítics com les gambes a la col o la pera Sant Miquel. A més a més, la fruita sovint era part ornamental del restaurant, amb centres decoratius sobre grans bufets.

L’any 1977 el Molí de la Nora va obtenir un macaró de la Guia Michelin, la primera a la nostra demarcació, que va ostentar fins al tancament del restaurant l’any 1994.Des de la concessió de la preuada distinció gastrònomica l’Àngel Moncusí i el seu restaurant van ser far de la gastronomia lleidatana, aquí i arreu del planeta. És per això que ha de ser reconegut per tots nosaltres, ja que els seus ingredients eren la humilitat i l’amabilitat sense artificis en una cuina feta des del cor.

El projecte, compartit amb la seva dona, la Rachel, es va veure truncat de manera sobtada quan ell va morir a l’edat de 49 anys. Era el 1988. Va ser un gran home que va dignificar el nostre ofici a Lleida. Una influència que el sector li va reconèixer batejant el premi amb el seu nom. Més enllà dels fogons, el 2018 s’inaugurava a la ciutat de Lleida un carrer amb el seu nom. Vostès van dinar mai al Molí de la Nora?