Aquí teniu la propina

Darrerament hi ha moltes coses que són notícia a l’entorn del sector hostaler i, malauradament, tot i els grans repunts en l’increment de les reserves i els aforaments complets de molts hotels i restaurants, la inflació de les matèries primeres, la disminució de la demanda d’ocupació, l’abandonament cap a d’altres sectors dels professionals, el debat sobre terrasses i soroll i els no-show [ja em vaig parlar en una anterior gastroteca] ara s’hi ha afegit el debat de la propina.

L’any passat, amb la pràctica totalitat de la tornada a la normalitat després de l’era covid, alguns restaurants van iniciar el cobrament de la propina a l’estil nord-americà. No sé si mai heu viatjat als EUA, però en molts països anglosaxons i especialment als Estats Units, la propina és un càrrec obligatori a la factura total de l’àpat.

Cada local estableix el percentatge, que sol anar d’un mínim del 10% fins al 25 o 30%. La motivació d’aquest càrrec obligatori és el salari que els cambrers i cambreres d’aquests països perceben i són diners addicionals que se sumen i que poden arribar a superar el 100% o 200% del seu salari.

D’aquí que hi hagi sempre bona voluntat per part dels treballadors en aquests països perquè t’enduguis una bona experiència, ja que aleshores no només percebran el mínim de la propina inclosa sinó segurament més del que tocaria. Al nostre país la propina és completament opcional i tot i que moltes persones deixen els cèntims o l’euro que sobra del canvi en efectiu, després de la pandèmia i l’extensió del pagament per contactless amb les targetes i el mòbil, s’ha estès el pagament d’aquestes propines via targeta, motiu pel qual entra l’agència tributària de l’Estat Espanyol, ja que per aquesta via, i segons l’article 17 del Reglament de l’Impost sobre la Renda, “s’obliga a retenir i ingressar a compte el que satisfacin les rendes rebudes de tercers en concepte de propina”.

Per tant, el fisc Espanyol obligaria a declarar aquests imports com a rendes. De moment, jo no conec cap restaurant que a dia d’avui faci aquestes declaracions.

D’aquesta norma, la Hisenda Pública diu que tot dependrà de la forma de repartiment: si és entre client-cambrer (l’empresa no media) no s’ha de declarar (és una donació i per tant no tributa a l’IRPF); però si l’empresa media (guarda la propina i reparteix) s’hauria de considerar un increment dels rendiments. Tot i que diversos aclariments del reglament han establert que estan al marge del preu prestat.Segons FACUA, entre un 9 i 10% dels clients de l’Estat Espanyol deixen propina als restaurants, i la mitjana d’aquestes propines està entre el 5 i el 10% del compte.

Fa un temps es va fer viral el post d’una cambrera de Nova York que es queixava d’uns clients espanyols que només havien deixat un 10% de propina. No sé si sou dels que deixeu propina.

A vegades sembla més un concepte feudal de vassallatge que no pas un reconeixement a la bona feina feta per l’equip dels restaurants, amb la condescendència típica: “Guaita mira, que et deixem propina i tot.” Malgrat tot, ja sabem que moltes vegades al nostre país ens agrada tenir poca autoestima. Si no, pregunteu als de Madrid, on l’any passat la Comunitat va endegar una campanya per recuperar la propina als bars i restaurants.

Calia? Si deixeu propina, la millor manera és fer-ho sense escarafalls i deixar un bon bitllet, així sabrem que heu gaudit del servei i de la cuina, i serà per a tot l’equip. Sense cap mena de dubte.