IMMOBLES
Es desprèn part d'una façana en Alcalde Sol
Sense ferits ni seqüeles per a l’estructura de l’edifici
IMMOBLES
Sense ferits ni seqüeles per a l’estructura de l’edifici
FUTBOL
Empata 1-1 davant del Peralada en un partit en el qual ha fallat un penal i nombroses ocasions clares de gol
HOMENATGE
Reconeixen sentir-se més protegits però exigeixen més mesures per evitar successos com el d’Aspa
HOQUEI
Empata 3-3 davant del Lloret un partit en el que ha hagut de remuntar un 0-2
ENTREVISTA
Quan no tenia ni carnet de conduir, el seu pare la duia els dissabtes a la tarda fins a Corbins per posar música a la ràdio local. El que va començar com una afició d’adolescència es va convertir en una carrera de llarg recorregut: locutora de ràdio i presentadora de televisió. Aprofitem que Mariví Chacón suma deu anys al capdavant del programa ‘Cafeïna’ de Lleida Televisió per repassar la seua trajectòria. Chacón fa més de 25 anys que està davant dels micros i les càmeres i no ha perdut la passió i l’empatia que exigeix un magazín com el seu.
En un món que sembla abocar els més joves a la vida virtual, el cub de Rubik es resisteix a morir i sobreviu amb èxit entre els seus dits àgils i veloços. Al Col·legi Episcopal de Lleida el fan servir com a motiu educatiu per treballar la geometria i la capacitat d’abstracció i càlcul. Cinc dels seus alumnes fins i tot han participat en un concurs estatal interescolar.
PERFIL
La Marimar Guàrdia és mestra i psicopedagoga en excedència des que va néixer el seu fill Amat ara farà tres anys. El seu interès per una educació respectuosa i conscient la va portar fa uns mesos a buscar la fórmula per cuinar a l’Amat una plastilina casolana que no fos gens tòxica i més agradable al tacte i la vista que les que es troben al mercat convencional. Ara que la plastilina que fa és tan bonica com agradable i ecològica, la Marimar l’ofereix a qui vulgui experimentar-la amb les seves mans.
La Segarra i l’Urgell tenen un bon grapat de castells, tants que aquests territoris s’ha guanyat el sobrenom de la Castella de Catalunya. Els castells no són el que eren perquè vivim una altra època, encara que continuen defensant el poble en el qual s’ubiquen, ja no en termes bèl·lics, però sí culturals. Coneixem la transformació dels castells a partir del de Montsonís.