SEGRE

Notícies de

Francesc Latorre: “A la tercera entrevista que vaig fer a la Fórmula 1 ja volia plegar”

ENTREVISTA

Francesc Latorre: "A la tercera entrevista que vaig fer a la Fórmula 1 ja volia plegar"

L’èxit no és dels que en saben molt, sinó dels que estan sempre disposats sempre a aprendre. En aquesta definició encaixa a la perfecció el periodista esportiu d’Aitona Francesc Latorre, que durant 11 anys va cobrir la Fórmula 1 per a TV3, una aventura professional que va començar amb la pregunta de la seva cap: “I tu què saps de F1?”, a la qual va contestar amb cara de pòquer. “Cop de teatre!”, la seva firma en les retransmissions, dóna títol ara a un llibre en el qual descobreix els secrets i curiositats del pàdoc. El llibre és un gràcies a l’audiència que el va acollir com un més de casa els diumenges a l’hora de dinar.

Miquel Darnés: “El bon periodista sempre és un testimoni que incomoda el poder”

LLIBRES

Miquel Darnés: "El bon periodista sempre és un testimoni que incomoda el poder"

Feia molts anys que escrivia contes, flirtejava amb premis literaris i publicava en reculls diversos fins que s’ha atrevit a fer el pas: escriure una història de llarg recorregut, una novel·la. El periodista i enginyer vigatà Miquel Darnés, instal·lat a Barcelona des dels temps d’estudiant, ha posat un periodista anglès a la capital catalana el dia que els franquistes van entrar a la ciutat. A partir d’aquí, ‘Tres contra Déu: dietari d’una ocupació’ (Llibres de l’Índex, 2017) és l’excusa per explicar la resistència d’una Barcelona devastada per la guerra i sotmesa al terror del feixisme.

en forma. Un dels requisits per ser múixer és estar en forma, ja que s’ha de fer equip amb els gossos.

Exploradors polars

A l’esquí li surt competència a la Val d’Aran. Encara que és l’esport indiscutible de l’hivern, les pistes de Baqueira també són escenari d’una pràctica creixent: el múixing, o trineus estirats per gossos. L’empresa Montgarri Outdoor és una de les quatre que hi ha a tot Catalunya que ofereix aquesta experiència que inclou, si un és atrevit, aprendre a portar un trineu i desplaçar-se amb la força dels gossos com un autèntic explorador polar.

visites. El Museu de l’Aigua es pot visitar lliurement tots els caps de setmana.

El camí de l'aigua a Lleida

Obrir l’aixeta de casa i que baixi aigua és un gest que no va ser possible fins a finals del segle XIX a Lleida. Abans, els lleidatans anaven a buscar aigua a la font (a una de les sis que es van construir a la ciutat a principis del XIX) i, molt abans, Lleida bevia de pous. Com arriba l’aigua a les cases? Trobem la resposta al dipòsit del Pla de l’Aigua, que acaba de fer 225 anys i que segueix de celebracions.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE