TERRITORI
Torra: "Els 30 anys de l'Alta Ribagorça fan patent que quan un es proposa un objectiu es pot aconseguir".
El president va presidir la clausura dels actes de commemoració de la creació del consell comarcal de l’Alta Ribagorça
TERRITORI
El president va presidir la clausura dels actes de commemoració de la creació del consell comarcal de l’Alta Ribagorça
MOTOCICLISME
Només 23 mil·lèsimes han separat el lleidatà de l’italià, un final que ja es va viure l’any passat a Qatar
Futbol
Primera derrota de l’equip des de l’arribada de Joan Carles Oliva a la banqueta blava
SOCIETAT
Amb microaccions artístiques de teatre, música, poesia i dansa des de divendres
PERFIL
Fill de ceramistes, després d’estudiar Disseny industrial a Barcelona se’n va anar a Berlín a buscar-se la vida. Xavier Mañosa va acceptar tornar a Sant Cugat del Vallès i heretar el taller familiar, que estava a punt de tancar per jubilació. Convençut que només seria possible sobreviure amb sinceritat i coherència amb un mateix, Mañosa s’està fent un nom com un dels ceramistes amb més personalitat del panorama internacional des del seu taller de Rubí: l’Apparatu.
Saber apreciar la bellesa en allò que molts volen dissimular demostra que qui mira té ànima d’artista, però si a més a més es converteix en una reivindicació n’evidencia la fortalesa. Això és el que fa la Sara Caelles al seu projecte 'Wabi-Sabi' en el qual, a través de fotografies, convida a reflexionar sobre l’atractiu de les cicatrius fruit de malalties o accidents en les dones.
ENTREVISTA
Maria Barbal es dóna a conèixer com a narradora el 1985 amb Pedra de tartera. Una novel·la breu, però trencadora. Quan semblava que només es podia fer narració sobre ambients urbans, amb disseny i llums de neó, sorgeix una escriptora del Pallars que parla de la Guerra Civil, les dones, la muntanya... Les relacions humanes són, al capdavall, el seu gran tema, ja sigui en context rural o urbà. Va obrir, sense gairebé ni saber-ho, un camí. Després d’ella vindrien Jesús Moncada, Pep Coll, Albert Villaró... cadascun amb grans històries que sorgeixen dels seus petits llocs.
Treballen de cara al públic, en botigues i restaurants. La comunitat xinesa de Lleida la formen unes 3.000 persones, que veuen condicionada per la barrera de l’idioma la seua integració. No és així en les generacions més joves escolaritzades al país. A més, l’idioma i la cultura xineses desperten cada dia més interès.
ESNOTICIA
Ara la Generalitat pretén que s’arranquin amb ajuts 2.000 hectàrees a Catalunya
SUCCESSOS ACCIDENT AERI
Les víctimes estaven fent maniobres d’aproximació
COL·LABORACIÓ
Presidenta de la Diputació de Lleida