Notícies de 13 de desembre de 2020

LaLiga

LaLiga

Els agents van ser sorpresos pels Mossos d’Esquadra

L’equip de Molo perd 2-1 i s’allunya de la zona alta de la classificació

Triomf amb patiment dels lleidatans per 67-63, que reaccionen en el tercer quart per situar-se cinquens en la classificació

G.C./M.E.

Després dels límits que va fixar la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2018

Juntament amb un altre acusat vinculat amb grups supremacistes a El Campello, Alacant

Ens agradi o no, la roba que portem ens acostuma a definir d’alguna manera. Hi ha èpoques en què determinats moments socials coincideixen també amb indumentàries característiques. Sobretot quan ens hem volgut rebel·lar contra alguna cosa. I si es tracta de les dones, encara molt més. Laura Castelló ho ha recollit a ‘Vestidas para la revolución’ (Lunwerg)

Més de 20 anys d’entrevistes a gairebé 150 científics, Premis Nobel i experts en coneixement humà, publicades a La Contra de ‘La Vanguardia’serveixen a Lluís Amiguet per traçar el fil del contundent ‘Homo rebellis’ (Debate). Un llibre que serveix per entendre què és allò que ens fa humans, desmitificar creences i a la vegada somriure davant algunes afirmacions i reflexionar en sentir-ne els arguments. Explica entre altres coses que l’espècie humana és molt poderosa precisament perquè s’ha rebel·lat contra l’espècie, però a la vegada, això no l’ha fet més feliç ni li ha generat més benestar emocional.

Si tot el que ens afecta com a persones es pot mirar des d’una perspectiva feminista, la depilació encara amb més motiu. L’escriptora i traductora Bel Olid va estar molt temps compilant dades i reflexions al voltant del tema per fer una tesi doctoral sobre el pèl de les dones en les obres culturals. Finalment se’n va desdir i ara ha aprofitat tot aquell material per escriure ‘A contrapel’ (Destino), una reflexió sobre el cercle de depilació, submissió i autoodi en el qual viuen les dones de la nostra i moltes altres societats. Editat en castellà per Capitán Swing i en gallec per Embora, el llibre van en la línia de ‘Feminisme de Butxaca’ i ‘Follem?’.

A la vall de Siarb, al Pallars Sobirà, fa dies que treballen en un projecte únic: el primer museu de camins del món. Marc Cortina i Gemma Cots estan teixint complicitats amb la gent gran, les administracions i joves d’arreu del món per redibuixar sobre el terreny un mapa perdut en la memòria i la malesa: la xarxa de senders de la vall.