El dia de Newton

El 25 de desembre de 1642 a Woolsthorpe nasqué el Messies. Aquell dia va veure la llum el matemàtic, físic i astrònom Isaac Newton. Fill d’una família pagesa, cosa que ha motivat llegendes sobre mançanes i el seu cap, pogué estudiar al Trinity College de Cambridge gràcies a un ajut públic. El xiquet era espaviladet en matemàtiques, tant que amb només 26 anys ocupà la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge. El seu professor, Isaac Barrow, hi renuncià per ell. Amb només 30 anys fou escollit membre de la Royal Society, entitat científica de molt prestigi i que presidí a partir de 1703. També fou membre del Parlament anglès i dirigí la Casa de la Moneda de Londres amb un magnífic sou.

Creuran que he exagerat al començament de l’escrit però segons el poeta Alexander Pope “la natura i les seues lleis jeien ocultes en la nit; Déu digué que sigui Newton i tot es va fer llum”. I és que la seua obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) podria ser el llibre més important de la història de la ciència. Com que Newton era reticent a explicar els seus coneixements, l’obra es publicà gràcies a un astrònom amb nom de cometa, Edmund Halley, que el va convèncer. Halley afirmà sobre Newton que “cap mortal pot atansar-se més als déus”. Curiosament, també un 25-D, el de 1758, el pas del cometa confirmà les teories de Halley sobre la seua freqüència.

Newton creà el càlcul diferencial –l’anomenà càlcul de fluxions–, una de les grans fites de la matemàtica. Va haver de competir amb Gottfried Leibniz per veure qui fou el primer. S’arribà a crear una comissió especial a la Royal Society per avaluar el tema que es resolgué amb un contundent “Isaac Newton és l’inventor del nou càlcul”. Sospito que el fet que Newton fos president de la Royal hi tingué a veure. El càlcul és clau en enginyeria per descriure el moviment d’un punt material, la velocitat d’una reacció química, la intensitat de corrent elèctric que travessa un conductor o el centre de gravetat d’un cos.

Les seues tres lleis de la mecànica juntament amb la llei de Gravitació Universal han servit durant segles per estudiar el moviment d’una pilota que cau per una rampa o la del Meteosat que orbita al voltant de la Terra. En òptica descobrí que un raig de llum blanca es pot descompondre en un ventall de colors, com en l’arc de Sant Martí o en la famosa portada del Dark side of the moon de Pink Floyd. Innovà amb el telescopi reflector, basat en miralls lleugers en lloc de lents pesants. Els seus experiments sobre la llum van portar Newton a clavar-se una agulla al globus ocular per experimentar a veure què passava.