Aigua

Un divertiment de l’aristocràcia decimonònica era fer demostracions de saló de perpetuum mobile, màquines que, sense intervenció externa, havien de romandre en moviment tota l’eternitat. Per desgràcia per als seus promotors, Clausius va tirar una gerra d’aigua freda a aitals pretensions, demostrant que l’energia no desapareix però es va degradant a formes cada cop menys utilitzables, com la calor causada per la fricció de les parts mòbils. La termodinàmica és un joc on mai no podem guanyar; a tot estirar, podem provar d’empatar.

I malgrat això, a cada crisi surten inventors que pretenen extreure energia del no-res. Un clàssic són els cotxes d’aigua, que en lloc de costosos combustibles fòssils empren la ubiqua i baratíssima aigua per funcionar. És això possible? Definitivament, no. A l’ambient que ens envolta, l’aigua és un cul de sac químic. Se’n pot obtenir hidrogen aportant energia, i cremar-lo després amb oxigen per fer altre cop aigua, però no hi ha res natural i abundant que hi reaccioni i extragui energia del procés sense haver-n’hi aportat tanta o més prèviament. Si fos així, de fet, segurament no hi hauria aigua, ja que hauria desaparegut en la reacció. Els sistemes tendeixen al seu estat de mínima energia.

L’aigua és, això sí, un gran dissolvent. Gairebé totes les reaccions que sustenten la vida tenen lloc en medi aquós. Malgrat que l’aigua vehicula i pot participar en algunes reaccions, les substàncies actives són les que duu dissoltes o en suspensió. És per això que una de les modes més tramposes dels darrers temps, l’homeopatia, ni funciona ni pot funcionar fora de l’efecte placebo. A part de rituals propis de la bruixeria, com l’anomenada sucussió, la preparació de productes homeopàtics implica diluir 1:100 els principis actius desenes de cops seguits. Per ingerir una sola molècula activa hauríem de beure’ns l’equivalent a uns quants, molts, Universos, cosa que, francament, a mi ni en dejú no m’entra.

Es dilueix fins a tal punt que és impossible que hi quedi res que pugui guarir o matar. Diuen, amb raó, que els productes homeopàtics no tenen efectes secundaris. Amaguen, però, que sense principi actiu tampoc no en tenen de primaris. Curt i ras: una estafa.