Crítica

El traspàs recent de Zygmunt Bauman ens recorda l’intercanvi constant entre el llenguatge quotidià i el científic. No en va, aquest sociòleg va encunyar l’expressió «societat líquida», buscant expressar la facilitat amb què les idees muden per acomodar-se a qualsevol nou motlle, encara que es destrueixin referents per la via de la relativització, al preu d’inutilitzar aquestes mateixes idees tornant-les falses. La postmodernitat, que Bauman va explorar també a fons, hi té molt a veure.

El manlleu de termes científics pot resultar confús, si no s’entén quin és l’origen precís del terme manllevat i el context en què és legítim emprar-lo. Cal desconfiar de barreges com els conceptes de salut amb «vibracions», «energia» o «quàntic», perquè amb tota probabilitat som davant d’una enredada.

Entre els termes que es transposen incorrectament, un dels meus preferits és «massa crítica». Com quan se’ns diu, per exemple, que per millorar la ciència del país cal «augmentar la massa crítica» d’investigadors. El concepte s’origina en la recerca de l’energia nuclear. Impacta un neutró en un àtom i el fissiona en dos, alliberant més neutrons. Si cada neutró troba un altre àtom per fissionar, s’enceta una reacció en cadena, una explosió nuclear. Si part dels neutrons es perden, la reacció pot decaure i aturar-se. Que passi una cosa o l’altra depèn de la massa físsil, i el valor límit es coneix com a massa crítica. No és, doncs, una propietat extensiva que puguem augmentar o reduir a voluntat, sinó un valor frontera a partir del qual passen coses.

És una idea amb aplicacions interessants. Zero graus és temperatura crítica per a l’aigua, en el sentit que delimita canvis massius entre estat sòlid i líquid. El punt crític d’un fluid marca el límit en què deixa de comporta-se com a líquid o gas i adquireix propietats mixtes; el CO2 supercrític s’empra, per exemple, en tecnologia d’aliments.

Les condicions crítiques s’han de definir amb precisió. Quanta població humana pot alimentar la Terra? Depèn: ha canviat molt de l’era preindustrial als nostres dies. Una pregunta inquietant, de cara al futur, seria si existeix, en termes absoluts, aquest valor crític de població.