La poda dels arbres del carrer

Per què podem els arbres?

En un entorn agrari, la poda és una tècnica que vol potenciar l’aspecte productiu amb un propòsit empresarial. Els jardiners no perseguim aquesta fita. Per a nosaltres la millor poda és la que no cal practicar. Amb la maduració i caiguda de fulles i fruits, els arbres acaben d’acumular les reserves d’energia per al creixement de l’any. El cicle vegetatiu de l’arbre comença a la primavera amb la formació de les fulles, floreix i fructifica. A l’hivern, l’arbre descansa i les reserves d’energia destinades a preparar el nou s’emmagatzemen en forma de sucres allà on són necessàries. Bona part, a les gemes terminals de les branques. Si les podem, l’arbre perd part de la seva força per engegar el cicle a la primavera. En el món de la jardineria també tenim objectius principalment estètics i de vegades hem de fer diferents intervencions als arbres i plantes en funció d’allò que pretenem. És per això que parem molta atenció en l’elecció de les espècies i varietats que plantem i on ho fem. El lloc triat serà fonamental per al futur desenvolupament de l’arbre. En un medi natural els arbres compleixen el seu cicle vegetatiu en plena llibertat. És que hi ha cap jardiner pels boscos, tisora en mà, donant-los forma?

Què passa, doncs, a les nostres ciutats?

Els espais destinats a l’arbrat en vorades estretes i un sòl poc adient condicionen el futur dels arbres. Sovint ens trobem arbres grans en espais petits i creixen buscant el seu espai provocant alteracions en les vorades, escocells trencats i branques a façanes o finestres. És en aquest moment que hem d’intervenir practicant la poda que estem acostumats a veure als nostres carrers. Tallem branques fins a extrems exagerats, que esgoten i redueixen el temps de vida vegetal. Amb els talls obrim finestres a malures que el debiliten. Si aconseguim escollir un arbre adient i un espai suficient a les voreres que hem de plantar podríem reduir la despesa que suposa l’enutjosa o incòmoda pràctica de la poda urbana.

Podríem parlar de la dignitat dels arbres? Podríem considerar els arbres dels nostres carrers patrimoni cultural?

Hem de canviar la nostra forma de veure els arbres. Hem d’evitar aquelles expressions com que un arbre sense podar està “brut”. És clar que també la poda en plantes ornamentals és útil i necessària durant el cultiu i el manteniment. Pot tenir un component formatiu o d’eliminació de branques malaltes o mal dirigides, etc.

Així doncs, en jardineria la poda que es practica és de formació, o de manteniment. Intentem evitar la poda dràstica seleccionant les espècies i varietats més adients per l’espai i sòl que disposem.

Jordi Toll

Cap de la brigada de Jardins de la regidoria de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat de Lleida