L'Amèrica que va fer president Trump

Jason Aaron (Jasper, 1973) devia ser un dels que no es va sorprendre gens ni mica el passat 9-N. Va néixer a Alabama, un dels estats més conservadors del sudest dels EUA (62% de vot a Trump, més que Tennessee o Mississipí) i coneix el pa que s’hi dóna. De fet, al llarg de la seva obra més personal –especialment a la guardonada Scalped– ja ha jugat amb conceptes de gran angoixa vital com el desarrelament, la identitat col·lectiva i la recerca desesperada de referents fora de les regles de la tribu. Sol deixar anar pel camí una fuetada determinista per mostrar que, tot plegat, el destí és implacable, però a Aaron li encanten les excepcions i els herois carregats de grisos. A Paletos Cabrones (Explícitament Southern Bastards, en l’original) canvia la reserva índia per un poblet de l’Amèrica profunda, però l’entorn segueix adquirint un valor gairebé demiúrgic. La història gira al voltant d’un entrenador de futbol americà a l’imaginari comtat de Craw, a Alabama, que amb tanta determinació com brutalitat ha aconseguit convertir-se en l’home més poderós del poble, tenir guàrdia pretoriana pròpia i elevar l’equip a la categoria de nova religió. Alabama és dels pocs estats dels EUA que no té cap franquícia a les grans lligues esportives –ni de futbol, ni de bàsquet ni de beisbol–, així que en ple territori white trash un mediocre que demostra ser-ho una mica menys que els altres aconseguint un campionat estatal de pa sucat amb oli pot convertir-se efectivament en el rei del mambo i en l’arquebisbe de les solucions impossibles. Els problemes arriben quan un veterà de guerra arriba al poble 40 anys després de marxar-ne i veu en què s’ha convertit la llar del seu difunt pare (per al qual, tot sigui dit, tampoc sentia cap afecte).

Gràficament, un Jason Latour en estat de gràcia li dóna el ritme precís, però el millor és la paleta de colors; aconsegueix transmetre la sordidesa del relat amb una barreja de pols, sang i foscor que converteixen aquesta en una de les sèries noir del moment.