Paradís retrobat

L’any nou s’iniciava amb dues bones notícies a Lleida pel que fa a les biblioteques. L’anomenada Pública, a falta d’una denominació més imaginativa, de la rambla d’Aragó que hauria de dir-se passeig de Boters, si volem respectar el nomenclàtor tradicional i designar com pertoca una via que no és rambla sinó avinguda o passeig, assolia la xifra de 90.000 carnets d’usuaris, expedits en menys de 20 anys (la seva inauguració data de 1998: a veure si podem celebrar-ne el vintè aniversari arrodonint-ho als 100.000).

D’altra banda, el 2 de gener reobria la biblioteca-hemeroteca de l’IEI, després de tres anys tancada per obres, consistents en el reforçament de les estructures, sobretot les bigues de fusta, així com neteja i pintura, a més de la millora de la climatització. També s’han unificat els serveis de biblioteca i arxiu. La voluntat de la direcció de la casa és convertir aquesta dependència en un referent de primer ordre de documentació local, aprofitant que disposa de més de 1300 títols d’aquest àmbit i una col·lecció d’exemplars de 622 capçaleres distintes. Tot un tresor, a l’abast d’estudiosos i lectors encuriosits en general.

Donant per bona la identificació formulada per Jorge Luis Borges, i tan sovint repetida, d’una biblioteca amb el paradís, la veritat és que personalment em costaria de trobar en aquesta ciutat i encontorns una sala de lectura i consultes més paradisíaca que aquesta de l’antic hospital de Santa Maria. La cèntrica situació i la bellesa serena de l’espai per on s’hi accedeix, aquell recollit pati gòtic amb galeries d’arcs ogivals i quatre esveltes palmeres cantoneres, ja hi predisposen, i la calidesa d’una estança dividida en dos nivells d’altura, amb prestatges de fusta fosca fins al sostre atapeïts de volums, les taules del mateix noble material sostingudes per potes tornejades, sobre les quals descansen uns llums de llautó daurat, acaben de rematar la grata impressió que provoca un interior tranquil i acollidor, on fa l’efecte que el temps no corre.

Jo hi havia passat moltes estones, entre 1984 i 1995, prenent notes de llibres i publicacions periòdiques del seu riquíssim fons antic, mentre preparava els cinc toms de Les Rutes de Ponent. Durant llargues temporades de tots aquells anys, quasi cada tarda al sortir de la feina m’hi recloïa un parell o tres d’hores. M’hi sentia reconfortat i feliç. Al paradís.