L'arma de la pau

Un dels aspectes més sorprenents del llibre de records Arenes movedisses, del suec Henning Mankell, comentat aquí diumenge passat, és la inquietud de l’autor per determinades qüestions relacionades amb el món de la ciència i de la tecnologia. En un dels capítols explica que, al llit de l’hospital on li tracten el càncer que al final l’acabarà vencent, està somiant que es troba en una trinxera de la Primera Guerra Mundial. Una estranya associació d’idees li deu haver provocat el somni i, un cop despert, el porta a reflexionar respecte de la paradoxa que el gas mostassa que causaria una mortaldat en aquell conflicte bèl·lic seria emprat, anys més tard i després d’un desenvolupament científic, com a medicament citostàtic per combatre la leucèmia i altres malalties greus que requereixen de quimioteràpia. La tòxica boira groga que deixava els camps de batalla sembrats de cadàvers reconvertida en remei anti-cancerígen. Sensu contrario, relata Mankell més endavant, va ser també durant aquella contesa que va créixer la tendència a pintar diversos objectes amb colors fosforescents obtinguts a partir dels raigs X, sense conèixer les conseqüències fatals per a la salut de l’exposició habitual a les radiacions, fins que a partir de 1925 se’n van començar a intuir els perills. La mateixa Marie Curie moriria per causa de la seva descoberta, contra els efectes de la qual no se li havia acudit cap més antídot que ingerir fetge de vedella.

Una interessant exposició sobre la guerra de 1914 i la seva influència en diversos àmbits de la vida quotidiana, al Centre d’interpretació de l’Antic Comerç de Salàs del Pallars, il·lustra sobre algunes contradiccions com les enumerades. El material absorbent de les màscares antigàs, per exemple, donaria lloc a les compreses higièniques femenines. Les lleugeres maquinetes Gillette serien introduïdes a l’equipament dels soldats americans en substitució de les tradicionals navalles d’afaitar, igual que els rellotges de polsera en comptes dels de butxaca o bé les estilogràfiques.

L’exèrcit dels EUA encarregaria a la casa Parker una versió especial de l’invent de Lewis Waterman en 1884 sota la denominació de trench pen, això és ploma de trinxera. La Waterman d’or de 1919 amb què es va signar el tractat de Versalles esdevindria un model comercial publicitat com a “Arma de la pau”, que sona a oxímoron.