L'inspector gourmet

No sóc gaire lector de novel·la negra, perquè aviat perdo la concentració i de retruc l’interès en l’argument, de manera que al capdavall gairebé tant me fa arribar a conèixer la identitat de l’assassí, igual que em succeeix amb les pel·lícules policíaques. En tot cas, allò que em pot captivar d’alguna obra d’aquest gènere tant de moda i al qual les llibreries reserven espais cada vegada més extensos, és la singularitat de l’ambient on discorre la trama o dels personatges, sobretot quan estan ben descrits i perfilats, respectivament. Per aquesta raó, he gaudit –malgrat la prevenció inicial més amunt apuntada– de la lectura de Memòria d’un crim, tercera novel·la de l’advocada, escriptora i editora Alexandra Cuadrat (Edicions Apostroph). I això fins al punt de, tot just llegida l’última pàgina de les 270 que integren el volum, sortir corrents a visitar de nou, després de bastants anys de no posar-hi els peus, els escenaris on transcorre l’acció, en el breu i bell tram de Costa Brava situat entre la vila de l’Escala, les ruïnes gregues d’Empúries i el poblet medieval de Sant Martí.

En un hotel de luxe que s’aixeca davant mateix d’aquella platja és on l’inspector Santamar, retirat per força major del cos dels Mossos d’Esquadra, té previst de passar uns dies caminant, pensant i menjant. Li agrada sobretot la tercera de les activitats esmentades. Val a dir que un dels al·licients principals del text és la relació detallada dels plats que aquell home de morro fi va degustant en cada àpat, ni que sigui un senzill esmorzar de pa amb tomaca i unes acreditades anxoves locals. De fet, el llibre comença amb un sopar (copa gelada de xerès i ametlles torrades amb sal rosa i curri, arengada amb raïm escalivat i cruixent de melsa de sípia, rap al vapor amb verduretes de Figueres, cannoli amb escuma de coco) i acaba amb un altre sopar en què es resol el cas. Entremig, uns quants homicidis de mòbil incomprensible, la investigació que desenterra foscos secrets de la guerra civil, el misteri que es manté viu fins al final i un desenllaç sorprenent que no desvelaré, com és obvi.

Resumint, una novel·la ben estructurada i escrita amb estil, que flueix a bon ritme, molt entretinguda i que fa venir gana, tant de tastar les delícies gastronòmiques que s’hi enumeren com de seguir llegint en un futur alguna nova aventura d’aquell inspector sibarita.