SEGRE
El colesterol, una molècula de moda

El colesterol, una molècula de moda

Creat:

Actualitzat:

Hi ha un bon grapat de molècules d’interès mèdic que han saltat a les converses quotidianes de tothom. Si haguéssim de triar un podi, un lloc seria sens dubte pel colesterol. Però, què és concretament el colesterol?

És un esterol, un lípid fonamental en les membranes de les cèl·lules animals. És, per funció, material de construcció per als nostres teixits, indispensable per a la vida. La seva disponibilitat en sang resulta tan essencial que els animals en general i els humans en particular disposem d’un intricat sistema metabòlic per gestionar-lo. Emmagatzemat al fetge, el cos en regula la quantitat disponible en sang a través de dos complexes molècules de transport. Per una banda, l’HDL: una lipoproteïna encarregada d’atrapar-ne l’excés en sang i guardar-lo al rebost del fetge. Per l’altra, la LDL: una altra lipoproteïna que en treu del fetge i el volca a la sang si en manca. Mal anomenats colesterols bo (HDL) i dolent (LDL), en realitat, no són més que transportistes.

Està ben estudiat l’efecte obstructiu pels vasos sanguinis de l’excés de greixos i la seva participació en la formació de plaques d’ateroma, responsables d’infarts i ictus. Una autèntica plaga. Però potser és menys conegut que sense colesterol la vida és senzillament, impossible. La indústria, la cultura i el saber popular han fet seus alguns d’aquests coneixements per edificar-hi el seu negoci i els seus dogmes.

Estudis recents, tot i confirmar l’excés de colesterol com un factor de risc cardiovascular, insinuen que aquest perill pot haver-se sobrevalorat al mateix temps que s’hauria menystingut el risc de l’excés de sucres. La tergiversació dels estudis de Harvard dels anys 60, que són la base de les nostres creences en el risc cardiovascular, sembla haver anat en direcció de culpar per excés el colesterol, mentre que al mateix temps minimitzava la influència dels triglicèrids i els sucres, obeint als interessos de la indústria sucrera. L’escàndol, en termes científics, és majúscul i cal preveure que a poc a poc, es corregiran els càlculs de risc. La ciència, malgrat tots els interessos i entrebancs, avança.

Opinió

OpinióITMAR FABREGAT

tracking