NOTES AL MARGE
L'amic fantasma
Llegíem dies enrere al diari, arran de la traducció al català de la darrera novel·la d’un autor sempre interessant com Jean Echenoz, que una quarta part dels llibres de ficció publicats a França corresponen al gènere policíac. Al polar, que en diuen per allà dalt. Entre nosaltres, aquesta classe d’obres també fa furor. I quan dic nosaltres no parlo només de l’àmbit de Catalunya, sinó que ho concreto en les terres de Lleida, tal com ho demostra el nombre de títols susceptibles de ser encabits dins d’aquest apartat, apareguts darrerament, que porten la signatura de literats de casa nostra. El passat dissabte 8 d’abril se celebrava a les Borges Blanques la primera edició d’unes jornades a l’entorn de la referida temàtica, sota la denominació molt ben trobada de Les Borges Negres, en el decurs de la qual va ser donat a conèixer als assistents el volum col·lectiu Assassins de Ponent.
Un dels participants en aquest compendi de textos en relació amb el món, sovint submón, del crim, és el periodista i des de fa uns anys novel·lista David Marín, que ja ens va sorprendre favorablement amb la seva estrena, Mala lluna, una òpera prima fresca, amena, molt ben travada des del punt de vista argumental i escrita amb fluïdesa (s’hi notava l’ofici de qui ha redactat centenars d’articles de premsa), que prenia com a punt de partida uns misteriosos homicidis a l’observatori astronòmic del cim del Montsec. Després d’una incursió també reeixida en el suggestiu però compromès terreny dels relats eròtics, en forma de recull conjunt amb Marta Alòs titulat Amb x de sexe, ara Marín retorna a les negrors d’allò que abans anomenaven novel·les de lladres i serenos, a través de Ciutat fantasma, editada per Llibres del Delicte.
Si bé aquesta obra conserva algun vestigi rural de Mala lluna, centrat en aquest cas a la Noguera, l’atmosfera és ara urbana i la trama ens aproxima a determinats misteris d’una Barcelona de poc després de les olimpíades, gràcies a la dèria d’un mosso d’esquadra que, seguint la pista d’un amic perdut, en una recerca que recorda una mica la d’El tercer home, canviada Viena per la capital catalana, s’endinsarà en uns ambients més aviat tèrbols i descobrirà uns secrets que no desvelarem pas aquí, per no esguerrar l’enjòlit fins a l’última pàgina d’una lectura entretinguda, amarada de melangia i trufada de pertinents reflexions íntimes i socials.