Paisatge (oníric) amb figures

Miguel Castellano és fotògraf, però fa poesia. Poesia visual. Retrata universos onírics sense moure’s de Lleida. Són escenes urbanes, reconeixem els espais i, a la vegada, ens porten a un món misteriós que mai no havíem vist abans. Aquest aragonès ho resumeix amb tres verbs: “observar, imaginar, expressar”. Ni més ni menys. Veu, imagina i expressa. Però, sobretot, mira. I crea. Cada fotografia és una història amb final obert, com si es tractés de pel·lícules d’un sol fotograma que transcorren en paisatges deliberadament lírics. Paisatges amb figures. El toc humà, que de vegades fins i tot resulta inesperat, aporta la dosi justa de realitat a aquest joc creatiu que s’amera de la subtilesa del blanc i negre. Miguel Castellano forma part de la revista i del col·lectiu fotogràfic Plec i, amb el seu alter ego d’Ander Maishkyn, ha signat treballs com el llibre de fotografia i poesia Río Abierto (2014) fet a quatre mans amb Ester Bravo.