Paràsits

Si hi ha una cosa que fa més angúnia que et diagnostiquin paràsits, és que te’ls mostrin. Cap monstre imaginat per les ments més recargolades del cinema supera la realitat d’aquests éssers, que tenim entorn o per dins nostre. Actuen modelats per una intensa adaptació als seus hostes, explicable en termes darwinians, però que deixa bocabadat qualsevol que els estudiï. El cucut, que pon els ous al niu d’altri i n’expulsa els autèntics. Crustacis que es mengen la llengua de determinats peixos i es posen al seu lloc, de manera que el peix els peix quan s’alimenta. Un protozou que infecta ratolins i els fa perdre la por als gats, que se’ls mengen i segueix així el cicle vital al cos del felí. Vespes que ponen les larves en erugues vives, i fins que creixen s’alimenten de la seva carn sense matar-les. No hi ha mala fe; només supervivència. Res gaire diferent als carnívors que depreden herbívors. També hi ha associacions de benefici mutu. Les micorizes, per exemple, són fongs que faciliten l’absorció de minerals a les arrels de les plantes a canvi de sucres fotosintetitzats per aquestes. Mutualisme. Simbiosi.

I hi ha una associació prèvia a totes aquestes. Fa 2.000 milions d’anys la Terra estava poblada només de bacteris i arquees, unicel·lulars. Un bacteri va ser engolit per una arquea i va sobreviure, a canvi de proporcionar-li una maquinària energètica extraordinàriament eficient: van ser els mitocondris. L’associació va prosperar en les cèl·lules nucleades que formen els eucariotes. Vostè i jo. El gos que l’acompanya. El rovelló que es menja. L’arbre que li fa ombra. Paràsits i hostes. Tota la vida complexa. Més tard, els cloroplasts, una segona associació, van permetre al regne vegetal fer la fotosíntesi.

És una idea recent, i tan estranya que va caldre el geni de Lynn Margulis per convèncer els científics. Alguns autors, com Nick Lane, sostenen que és un esdeveniment tan improbable que potser no ha passat enlloc més de l’univers. Si és així i allà fora només hi ha vida bacteriana, la solitud dels terraqüis serà immensa, profunda. Com fins ara. Com sempre.