Torrescalles i Mendiguren: "La República Centreafricana viu un cop d'estat cada deu anys"

Per parlar del conflicte que actualment viu la República Centreafricana vostès han donat la paraula a la gent, al marge de quines siguin les seues raons.

El cinema és una eina per obrir una finestra al coneixement, el debat i la informació d’una realitat, en aquest cas la República Centreafricana, que volem exposar sense jutjar-la. El seu, com tots, no deixa de ser un conflicte entre persones, per això intentem contextualitzar, no posicionar-nos i evitar el maniqueisme.

És possible no prendre partit?

Nosaltres tenim la nostra opinió personal, però després hi ha l’ètica professional i el respecte a l’hora de fer el documental. Ens hem d’esforçar per comprendre que qualsevol de nosaltres, posats en una situació extrema, podríem treure el millor i el pitjor. Ser conscient d’aquesta possibilitat també ens ajuda. Els posicionaments de cada persona responen a un seguit de valors, d’herències, de situacions i de projectes que s’han d’entendre en el seu context.

Quin és el pes dels nostres prejudicis?

Moltes vegades veiem que la realitat està tractada des d’una perspectiva molt europeista i esbiaixada pels nostres valors. Hi ha molta gent que hi va, jutja el que veu i ho denuncia des del seu punt de vista particular. I això és molt perillós. Ens hi hem d’aproximar a través d’una visió de 360º per entendre què passa. S’han de conèixer les entranyes dels conflictes.

Un dels tòpics que hi desmunten és el paper de la religió, menys determinant del que sovint s’explica.

La història de la República Centreafricana dels darrers anys des de la descolonització es caracteritza per viure un cop d’estat pràcticament cada deu anys. Amb el darrer, el 2013, de seguida es va activar la lectura segons la qual s’estava vivint un conflicte religiós entre cristians i musulmans. La realitat és molt més complexa i, a banda de la religió, hi intervenen factors ètnics i molts interessos econòmics.

Amb documentals com el seu nosaltres podem conèixer millor aquest país. Els que hi viuen, com s’informen de la seua pròpia realitat?

El país està mancat d’una xarxa de comunicació fiable, així que el sistema més popular per fer córrer informació és la rumorologia. Qui l’activa aconsegueix manipular la gent i mobilitzar-la. Si fan córrer la veu que els musulmans radicals estrangers han entrat a la República des del nord, la gent no té capacitat de contrastar-ho i si està predisposada a creure-ho de seguida participa del rumor. També hi ha qui compra milers de dades telefòniques i envia missatges massius per esperonar el conflicte i l’odi. Per exemple, avisen que no es pot beure aigua perquè l’han contaminada uns o altres grups religiosos. Nosaltres, com a documentalistes, seríem còmplices dels rumors si no els contrastéssim.

Es complicat trobar un relat coherent en aquesta mescla constant de veritat i mentida?

La veritat és que teníem l’ambició de trobar un punt que ens permetés entendre el conflicte, estirar d’un fil. Però el mosaic és tan complex que és impossible trobar una raó que vertebri l’explicació del que hi passa.

Existeix una identitat centreafricana?

Quan parlen amb gent de fora defensen el fet de ser centreafricans, però tenen molts problemes per posar-se d’acord. Són més de 90 ètnies i la realitat és que ara no hi ha un element inequívoc que les vertebri.