Retorn a la val

D’altres persones més qualificades han glossat ja les virtuts de la novel·la Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona, tant pel que fa al solvent estil literari d’un autor que domina el lèxic català i els seus diversos registres (i que s’atreveix a incorporar, sense abusar-ne, dialectalismes pallaresos com xinalla, berena, esmolls, argenda, telerada, supo-supo o minairons), com per l’interès de la trama, al voltant de l’assassinat d’un guàrdia civil i la història d’un amor prohibit, com també per l’acurada ambientació d’una època d’efervescència econòmica i social en aquells recòndits paratges d’alta muntanya amb motiu de la construcció de les centrals hidroelèctriques a les capçaleres dels rius pirinencs, que van convertir momentàniament uns pobles de normal solitaris en autèntics formiguers de treballadors arribats de tot arreu i en especial del sud peninsular, aspecte narratiu reforçat amb detallades informacions tècniques sobre la referida proesa d’enginyeria civil que va deixar alguns pics de la serralada amb les entranyes foradades com un formatge emmental. Què més es pot demanar d’una obra de ficció?

En el meu cas em limitaré, a banda de recomanar la lectura de la novel·la de Ramon Solsona, a explicar com les descripcions d’aquella vall central del Pallars Sobirà i la recreació d’uns fets que suposadament hi van succeir mig segle enrere, em van incitar a visitar-la, després de molts anys –massa– de no posar-hi els peus, i redescobrir-ne l’encant sobretot paisatgístic que atresora i la pau que s’hi respira (de vegades, en temporada baixa del turisme, potser excessiva), per contrast amb l’enrenou del bulliciós període novel·lat. I a manifestar el meu acord amb algunes observacions d’un escriptor barceloní esdevingut bon coneixedor de la contrada, respecte per exemple de la bellesa del poblet d’Arrós, que un dels personatges reputa com el més bonic i tranquil del Pirineu, “posat en aquesta vall suau, de cara al sol, amb tanta gràcia”, o de l’ idíl·lic pla de Nequa, així com la identificació amb les sensacions experimentades pel protagonista quan, en les pàgines finals, ja vell i procedent d’un llarg exili a l’altra punta de món, retorna a l’escenari del crim i del seu amor perdut, i tot just travessat el congost conegut com el Forat de Cardós albira, enmig d’una esgarrifança, l’emblemàtic cim piramidal del pui Tabaca, “un símbol que ho absorbeix tot”.