El Codi IAM o com disminuir les seqüeles dels infarts

L’infart agut de miocardi (IAM) és el més important del conjunt de quadres clínics que anomenem malalties cardiovasculars. El departament de Salut, amb dades de 2014, xifra en 228 defuncions per 100.000 habitants, un 28%, fet que les converteix en segona causa de mort a Catalunya. Per tant, no resulta estrany que es dediquin grans esforços a prevenir-les amb accions sobre la hipertensió arterial, l’excés de sucre, l’obesitat, el tabaquisme o el sedentarisme.

Els hàbits de vida són el factor predominant perquè aflori precoçment la malaltia. No obstant això, l’aparició és inevitable a llarg termini. L’envelliment del cos afecta ineludiblement el cor i els vasos sanguinis provocant una minva de la seva funció. Tot i que l’evolució i la ciència ens han dotat d’estratègies per allargar la vida, presentem una millor tolerància i capacitat d’adaptació al canvi gradual. És en l’alteració brusca on la natura ens té desarmats. El cor és alimentat per les artèries coronàries. L’obstrucció sobtada d’un d’aquests vasos sanguinis provoca una falta d’oxigenació, que en primera instància atordeix la zona afectada en un desesperat intent de disminuir el consum d’oxigen. Si la situació no es corregeix amb rapidesa, la zona mor. Si bé es pot sobreviure a un o més infarts, l’acumulació de zones mortes acaba afectant la viabilitat de l’òrgan.

Per tot això, l’1 de juny del 2009 es va posar en marxa el Codi IAM a Catalunya. L’objectiu era traslladar per tractat els infarts i restablir la circulació coronària en menys de 90 minuts per evitar les seqüeles. Es va establir un sistema de detecció a través del 112. Primer es desplaça un equip mèdic amb capacitat de diagnosticar si és o no un infart. Si es confirma, es deriva amb la màxima celeritat a un hospital preparat per practicar un cateterisme cardíac, on s’intenta canalitzar una molla per dins del vas i eliminar l’embús. En cas que no es disposi de temps suficient, s’aplica in situ un tractament farmacològic potencialment desobstructiu.

Els resultats de l’aplicació del codi han sigut la reducció dels temps d’isquèmia en almenys 30 minuts i s’aprecia una disminució de la mortalitat i la taxa de reinfart.