Paisatges íntims

Transcendir la imatge primera. Acaba de quedar finalista al Premi de Fotografia Contemporània de la Fundació Vila Casas. Espe Pons, barcelonina amb arrels ribagorçanes, capta emocions amb la càmera. El visor com un pou profund que l’emmiralla, la interroga, l’emociona. Això li permet mostrar un món íntim i personal. Les fotografies adquireixen una dimensió pictòrica en què es defuig de la traducció literal d’imatge que es retrata per evocar una dimensió onírica que suggereix més que no pas diu. La sèrie que il·lustra aquestes pàgines correspon a un viatge a Montalban el 2014. Jugant amb el desenfocament o amb el moviment, l’artista sembla haver atrapat fotogrames d’una pel·lícula que no existeix. Un tractament gairebé de ficció per crear un relat que s’assembla a un somni o a un record. Reinterpreta la realitat amb la mirada. L’hivern lleidatà la fascina. “La boira és el meu hàbitat”, assegura. Potser per això ha començat a treballar en un projecte en què s’enfrontarà al Baix Segre més aspre. Una aproximació molt personal per fer aflorar el seu jo més íntim des de l’exterior.