Apotecaris lletraferits

El passat 14 de juny, en una caldejada sala del Cafè del Teatre de Lleida –l’excessiva calor sobtada d’un estiu anticipat, la calidesa de tants lectors i amics reunits–, Rosa Fabregat protagonitzava l’última sessió d’aquest curs del cicle de recitals poètics

Vespres en vers, organitzat per la regidoria de Cultura de la Paeria. L’acte es va convertir en un homenatge a la poeta nascuda a Cervera però des de fa molts anys veïna de les ribes del Segre, en un sentit literal, perquè des del seu pis familiar pot contemplar el corrent, les postes de sol que es reflecteixen en les seves aigües exigües i l’ocellam blanc que les sobrevola, siguin cigonyes o gavines, segons es desprèn d’algun dels seus escrits més recents. Aquesta dona entranyable es mereix tots els homenatges que se li puguin tributar, tant per raons estrictament literàries com derivades de la seva profunda humanitat, i ella els encaixa emocionada i agraïda, sobretot pel detall gens negligible que siguin fets en vida, tal com va puntualitzar en unes paraules prèvies a la lectura d’uns quants poemes escollits per ordre cronològic invers. Al març rebia el Premi Sikarra, instituït pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot, en reconeixement de la seva condició de segarrenca il·lustre, i el mes següent, la Creu de Sant Jordi. En un context tan dolç, el dijous 22 de juny, el crític Sam Abrams, en qualitat de prologuista del llibre, li presentava a l’IEI la reedició feta per Pagès de la seva novel·la més celebrada i polèmica, La capellana, sobre el sacerdoci femení, una temàtica encara força candent. 

Un dels poemes llegits per l’autora de Cartes descloses o Ancorada en la boira en el decurs d’un recital que als assistents se’ns va fer curt és el que va dedicar el 2001 a Guillem Viladot, amb motiu del segon aniversari de la mort de l’escriptor d’Agramunt, farmacèutic de professió, com ella mateixa: “Poeta de la vall del Sió, / geni de Riella, / Déu de la camamilla / i de la pega dolça, / aroma de timó...”. Uns versos més avall, qualifica el seu col·lega de flascons i de lletres com a senyor del mar de blat, rei del vol lliure i àngel del vol rasant, “que ensuma les herbes / i les transforma en bàlsams /guaridors de tots els mals”. I l’acaba definint com un “col·liri prodigiós / que allarga i eixampla la mirada / per tots els horitzons”. Igual que tu, estimada Rosa.