Capbussada en femení singular

Estan soles, amb l’aigua al coll –literalment–, però transmeten pau. Coses de conjugar la narrativa surrealista amb la poesia visual. La il·lustradora lleidatana Sònia Alins ha fet de les seues dones d’aigua un referent. Són delicats collages que contenen figures femenines de grans proporcions i molt expressives, que emergeixen d’un medi aquàtic indefinit, gairebé màgiques. De fet, aquesta és la pretensió de l’artista: transmetre “una idea etèria de misteri a través d’una exploració minimalista de les possibilitats de transparència i desenfocament, establint diferents nivells de percepció i profunditat a les peces”. Tot plegat és una capbussada en un univers surrealista. Una immersió a les profunditats d’un poema visual. Aquesta sèrie ha estat recentment reconeguda amb un premi internacional, el Merit Award de la catorzena edició del 3x3 Magazine International Illustration Show de Nova York. Les Water women han creuat l’Atlàntic. La publicació 3x3 Magazine, especialitzada en il·lustració, convoca anualment un certamen per premiar els millors projectes sorgits d’arreu del món. Sònia Alins ha estat distingida en la categoria professional, on competien artistes de trenta-sis països. El 2011, Sònia Alins ja va guanyar el Premi Junceda al millor àlbum infantil de ficció per La princesa i el drac (Ed. Parramón). Ara Alins fa que les seues princeses es mullin. Són dones fortes amb aparença d’etèries.