Mirar llegir

Tinc sobre la taula de la saleta d’estar, i de tant en tant l’agafo per fullejar-lo, un llibre d’aquells que fan patxoca i, a més a més, resulten decoratius, que em van regalar per Sant Jordi, titulat Sobre la lectura i que no està pensat per ser llegit, tal com seria d’esperar atès el títol, sinó mirat.

Es tracta d’un volum gruixut i apaïsat, de tapa dura i pàgines setinades, el típic llibre certament ideal com a obsequi, molt ben editat en castellà per Phaidon, que aplega una bona colla d’instantànies artístiques obtingudes pel fotògraf nord-americà Steve McCurry en el decurs dels seus nombrosos viatges arreu del planeta, des del Brasil fins a la Xina, passant per Itàlia, Suïssa, Catalunya (Barcelona), Cuba, Rússia, Turquia, Tailàndia, Etiòpia, el Marroc, l’Índia o l’Afganistan, entre d’altres.

En totes es veu alguna persona llegint, sigui un llibre, una revista, un diari o un simple plec de fulls de paper (només en un cas, la pantalla d’una tauleta electrònica). Sorprèn l’aire reconcentrat de tots aquells individus dels més diversos colors de pell i edats en tota mena de contextos i situacions, generalment enmig d’indrets solitaris, però de vegades envoltats de gent. A la majoria, se’ls nota a la cara el plaer íntim que experimenten, un plaer que els aïlla i els abstreu. Un plaer solitari, malgrat que la frase que serveix de pòrtic al seguit d’imatges és una sentència de C. S. Lewis segons la qual llegim per saber que no estem sols.

L’únic text del volum és el pròleg de Paul Theroux, en què aquest prolífic autor, també força rodamón, reconegut sobretot per les seves cròniques de viatges a destinacions exòtiques, especialment amb tren, repassa les seves particulars vivències com a lector, a partir de les quals formula una sèrie de judicis que crec que val la pena transcriure aquí, encara que sigui de forma quasi telegràfica. Com que, tot i la pretesa brevetat en la transcripció, el curt espai disponible es revela insuficient, continuaré diumenge vinent.

De moment, els deixo amb una reflexió per anar fent boca. La més gran diferència que coneix en aquest món, afirma Theroux, no és pas la que separa els joves dels vells, ni els negres dels blancs, ni els pobres dels rics, ni els universitaris dels que han cursat només estudis bàsics, ni els que tenen feina dels aturats, sinó entre aquells que acostumen a llegir i aquells que no.