Natura en estat pur

No tothom té el privilegi de trobar la inspiració enmig del desert de Namíbia, un dels paisatges més corprenedors d’Àfrica. Iolanda Sebé hi va anar formant part de l’expedició de Lleida World Extrem i “vaig descobrir una història de la poeta africana Tolba Phanem que parla de les cançons que acompanyen les persones des del moment que pensen en la seua concepció”. Amb aquest poema i una col·lecció de retrats de persones que havia trobat durant el viatge pel desert, va presentar un projecte a Anselm Ros, el comissari de la sala Gòtica de l’IEI. “Ell va descartar els retrats i em va convidar a treballar al voltant de la història de Phanem per desenvolupar un projecte fotogràfic més conceptual”, confessa Sebé.

D’aquella primera empenta va sortir la idea de treballar el retrat nu d’una dona, “no per mostrar el seu cos sinó per captar la seua bellesa més crua”. Aleshores va conèixer una noia que encaixava en el projecte i que tenia previst tallar-se els cabells i Sebé va decidir “que els tallarien durant la sessió de fotos i treballaria el retrat en doble exposició –dues fotos sobreposades que en conformen una tercera–”.

Una proposta que havia de sortir de l’evidència per endinsar-se en el terreny de l’art més conceptual i buscar “una relació metafòrica entre la història i les fotografies, buscar unes imatges que parlin de la necessitat de ser un mateix sense artificis, neta de tot allò que cada dia ens posem per construir la imatge que volem projectar en els altres”. Ros va incitar-la a continuar caminant fora de la seua zona de confort i anar més enllà dels retrats. En contraposició a la dona, Iolanda Sebé va escollir el card per representar una altra forma de bellesa. “Aquesta és una planta lletja i aspra que creix als marges i ningú mai no se la mira com una flor bonica”. Les fotografies de les dues protagonistes, la noia i el card, són imatges sense retocar que s’exposen en reproduccions que pengen del sostre “perquè així transmeten una major sensació d’autenticitat”.