Llegir escriptors

Comentant el darrer diumenge un recull de fotografies de Steve McCurry editat en un luxós volum per Phaidos amb el títol Sobre la lectura, en què s’apleguen una seixantena d’imatges de lectors d’arreu del món en les localitzacions i les circumstàncies més diverses, sovint insòlites, acabava reproduint alguna de les reflexions a l’entorn de l’acte de llegir, extretes del pròleg de Paul Theroux. Avui en transcriuré unes quantes més.

Confessa, d’entrada, l’autor de La costa dels mosquits o El gran basar del ferrocarril, que llegir ha sigut el seu refugi, el seu plaer, allò que l’inspira i l’il·lumina. En conseqüència, sempre hi ha alguna cosa lluminosa al rostre de la persona que llegeix, tal com en donen fe les fotos recollides en el llibre que prologa. Una llum que denota saviesa. També diversió: qui llegeix ni s’avorreix ni se sent sol.

D’altra banda, una bona part de l’atractiu de llegir ficció rau en el fet que sovint el lector arriba a conèixer més la vida interior dels personatges que no pas la dels seus amics o parents.

Pel que fa a la velocitat de la lectura, Theroux explica que com més li agrada un text, més a poc a poc avança. En ocasions, pondera una única pàgina durant una llarga estona. Moltes vegades fa anotacions amb un llapis als marges. Llegir ràpid no és cap virtut (si més no literatura, s’entén). Curiosament, gosaria dir que en bona part per causa de la seva existència nòmada, reflectida a les seves novel·les amb escenaris tropicals i en unes cròniques de viatges a indrets remots, no disposa d’una biblioteca gaire ben nodrida, malgrat acumular ja més de mig segle llegint de forma voraç. Sosté que no col·lecciona llibres, ni tan sols els conserva, sobretot per falta d’espai i de voluntat. Els llibres pesen, ocupen lloc, s’omplen de pols, poden arribar a ser una càrrega. Si no tinc cap intenció de tornar a llegir un llibre, es pregunta, per què guardar-lo? (però això no es pot saber mai del cert, diria jo).

Theroux es creu no tant un lector de llibres com un lector d’escriptors. Si en descobreix un que li agrada, no para fins a conèixer totes les obres que en pugui trobar. Es pren la seva escriptura com una mena de projecte personal. Ara bé, allò que els seus escriptors admirats llegeixen li sembla tan interessant com allò que escriuen. I prefereix els autors clàssics als contemporanis o que puguin estar de moda.