Rodes

«Aquest ha descobert la roda.» És tan clar, que l’hem tingut sempre amb nosaltres, que solament la sopa d’all podria competir-hi com a imatge de l’obvietat. La trobem pertot: no només en els vehicles rodats, sinó també en engranatges de maquinària, sínies, coixinets, i un sens fi d’objectes quotidians.

Però se’ns fa difícil també deixar d’associar la roda a la cultura i la invenció humana. No en va, per més que mirem, cap dels òrgans locomotors observables a simple vista en cap ésser viu funciona com una roda girant lliurement entorn d’un eix. La forma quasi cilíndrica dels troncs, que devia inspirar les primeres rodes, es deu al creixement radial dels teixits dels arbres. Res a veure amb rodes. Les potes, ales o aletes, els òrgans locomotors dels animals, no s’han format així.

I per què no, vistos els avantatges per a la locomoció d’aquesta geometria? Doncs, com assenyala Richard Dawkins, perquè l’evolució no ho permet. No era possible desenvolupar pas a pas òrgans vius, alimentats per vasos sanguinis connectats a un cor i a un sistema digestiu i respiratori, i a un sistema nerviós, que alhora giressin lliurement al voltant d’un eix, sense entortolligar de manera indefectible els vasos i els nervis.

Per tant, semblaria que la natura no ha sabut inventar la roda. És així? Doncs no: a nivell microscòpic, la roda existeix. I és antiquíssima, arrelada als orígens mateixos de la vida. La mateixa turbina giratòria que fabrica ATP gràcies a un raig de protons a les membranes mitocondrials és una roda, encara que no té aplicació directa en motilitat.

D’ella, però, probablement en va evolucionar el motor dels flagels dels bacteris. Aquests motors giren a velocitats de vertigen, de fins a unes 17.000 rpm, i la cua, el filament, pot arribar a unes 1.000 rpm. Propulsen els bacteris, als líquids on es trobin, en alguns casos fins a centèsimes de mm per segon; desenes de vegades la seva longitud.

Els òrgans grans s’han hagut de conformar amb un moviment de vaivé, com un pistó, que és el que permet el moviment muscular, i esperar que el despertar de la consciència permetés que, finalment, la roda fos (re)inventada.