Un cafè a Osca

El setantè aniversari de la breu estada de George Orwell a Lleida, l’estiu de 1937, és una bona raó per llegir o rellegir Homenatge a Catalunya, en què l’escriptor anglès rememora la seva participació a la guerra civil, aprofitant una recent i assequible reedició a Labutxaca, per només 8,95 euros.

Orwell va a Barcelona a finals de 1936 per redactar articles de premsa, però de seguida se sent implicat al conflicte i s’allista a les milícies lleials a la República, com tants d’altres voluntaris d’arreu del món, “perquè en aquells moments, i en aquella atmosfera, semblava l’única cosa que es podia fer”. S’afegeix a una columna del POUM. Aquelles tropes amb més coratge que disciplina no disposen d’un armament idoni. Tot just arribar a l’Aragó, li donen un màuser alemany de 1896 tot rovell, amb la culata esquerdada, el pany encallat i el canó corroït. L’estabilitat dels fronts provoca l’ensopiment els soldats, que lluiten més contra les pulmonies que contra l’enemic. Amb tot, l’entusiasme no decau. Encara creuen en la victòria. Es planten a quatre quilòmetres d’Osca, “petita i clara com una ciutat de casetes de nines”. Un general assegura que l’endemà hi prendran cafè, però això no serà possible. “Si mai torno a Espanya, no penso pas deixar d’anar a prendre un cafè a Osca”, es promet un Orwell irònic, que no veurà acomplert el seu desig, ja que morirà a Londres pocs anys després, el 1950.

Quan va de permís a Barcelona després de tres mesos i mig a primera línia de foc, el sorprèn el canvi que hi percep. L’ambient revolucionari ja quasi ha desaparegut, la gent sembla desinteressada del curs de la guerra. És testimoni directe dels Fets de Maig: anarquistes i poumistes contra comunistes i republicans. Una mica desenganyat, sense “l’idealisme d’abans”, retorna a les trinxeres, on és ferit per una bala que li travessa el coll. El traslladen a l’hospital de Santa Maria de Lleida, on s’està cinc o sis dies. Després, a Barcelona.

Feble, inútil per al combat i tement haver perdut la parla per sempre, decideix que ja en té prou. Retorna a Anglaterra i es posa a escriure un llibre que reculli totes aquelles experiències que li han deixat un regust agredolç, però que no li sap greu d’haver viscut, perquè les veu com un interregne a la seva existència, “diferent de tot el que l’havia precedit i potser diferent de tot el que havia de seguir-lo”.