Càncer de mama i exercici físic

El càncer de mama (CM) és el més comú en dones. El 2014 va representar el 29% dels casos, és a dir, 25.125 persones. La supervivència als cinc anys del diagnòstic a l’Estat espanyol es del 82,8%. Els factors de risc poden ser familiars, genètics, demogràfics, la història reproductiva o fins i tot aspectes ambientals com el consum d’alcohol, teràpies hormonals, una dieta inadequada o la manca d’exercici físic.

El rol de l’exercici físic es considera positiu durant TOT el contínuum de la malaltia: des de la prevenció, fins al diagnòstic, el tractament i les necessitats posteriors.

En la revisió de Friedenreich (11 estudis) que valora l’exercici físic com a prevenció, es conclou que la reducció del risc fou del 27% en un tipus de CM (els negatius per receptors estrogènics i de progesterona) i 14% en un altre tipus de CM (positius a aquests receptors).

Disminuir l’obesitat és un factor preventiu clar tant en càncer de mama com d’altres tipus. La metanàlisi de Protani (43 estudis) mostra un 33% més de mortalitat en dones obeses comparat amb no obeses que pateixen la malaltia. El paper de l’exercici en les hormones sexuals, la resistència a la insulina i la inflamació crònica també poden contribuir a una disminució del risc.

Nombrosos estudis com Courneya et al. Effects of exercise during adjuvant chemotherapy on breast cancer outcomes. Medicine & Science in sports & Exercise. September 2014 evidencien un major grau de supervivència en els grups de pacients que fan exercici en relació amb els que no en fan (en aquest estudi van participar dones amb CM positius a l’estrògen –luminal A i B– i en HER2. No s’hi van observar beneficis en CM triple negatiu). Una bona qualitat muscular s’ha vist com a predictor en la supervivència i evita elevats nivells de toxicitat en els pacients que estan en tractament (revisió de Tsai, 2013). Durant aquest temps, l’exercici ens permetrà una millor tolerància als fàrmacs, progressió, supervivència i reducció d’efectes secundaris com la mobilitat (especialment abducció del braç) i la fatiga. Després del tractament, l’exercici facilita la supervivència i control dels efectes secundaris com l’osteoporosi o el limfedema. Un dels efectes aguts de la quimioteràpia és l’aparició de la fatiga aguda. Si es produeix, la dosi d’exercici s’ha d’adaptar. Una metanàlisi de Cramp i altres el 2012 anuncia que els grups d’exercici, sobretot neuromuscular, redueixen la fatiga de forma significativa en relació amb els grups que no fan exercici.