L'ésser lleuger

Encara era adolescent quan va descobrir la fotografia. Els pares li deixaven la càmera quan viatjaven i li donaven via lliure per fer el que volgués. “Així va néixer la meua passió”, assegura. Primer, es va centrar en la fotografia de reportatge “per captar els moments decisius”. Però aviat la càmera li va servir per expressar-se d’una manera més artística i personal. “Necessitava plasmar en un paper en forma d’imatge les idees, els conceptes i les emocions que em venien al cap, també les ganes de jugar amb la imaginació”. Perquè, abans de disparar, Gemma Damunt necessita dibuixar, fer un esbós d’allò que vol dir. “M’encanta imaginar-me escenes que no existeixen”, crear una atmosfera de quotidianitat surrealista en què la natura és el vincle a través del qual es presenta “l’ésser, com a element màgic”. L’individu transformat “en quelcom transcendental”. L’objectiu d’aquesta sèrie és, de fet, transmetre “les emocions i sensacions que floreixen des de l’interior i que, partint d’un sentiment personal, esdevenen universals”. És així com aquesta barcelonina “de tota la vida”, que recentment s’ha instal·lat a Ponts, mostra persones submergides en un món íntim i solitari “lluitant, sovint, amb els fantasmes interiors” o, tot el contrari, “caminant cap als seus somnis”.

Per seguir la pista de Gemma Damunt, al blog gemmadamunt.blogspot.com hi ha molta de la seua obra penjada.