Els referents d'Springsteen

No és gens estrany que Bruce Springsteen improvisi enmig d’un concert amb la E Street Band una versió qualsevol, sovint enllaçada amb un dels seus clàssics. Espectacles que defugen la interpretació mil·limetrada dels xous prefabricats per convertir-se en autèntiques experències plenes d’energia. No són funcions previsibles, el Boss té repertori propi i aliè per estar tocant tres dies seguits i amb la banda que l’acompanya gaudeixen de cada concert com si fos el primer. Entre la presentació del darrer disc i les cançons que tothom espera, Springsteen no és estrany que s’animi a tocar una versió dels Clash, Jimmy Cliff, Prince, AC/DC, Neil Young o Elvis Presley. La llista A jukebox in New Jersey juga amb la referència a les velles màquines de posar discos als bars: aquelles cançons que es descobrien al fons de la barra amb una cervesa a la mà esperant el torn de jugar al billar. Màquines de quan ningú es preguntava si es podia fumar dins del local. La llista és una compilació de més de tres-centes cançons que el Boss ha citat alguna vegada en una entrevista, que ha versionat en directe o que apareix mencionada a la seua biografia. Un treball d’arqueologia musical per descobrir les moltes influències que ha tingut el cantant de New Jersey. El rock en totes les seues versions, des de Chuck Berry fins a REM, des dels The Birds fins a Johnny Cash passant per l’Eddy Cochran. Les balades melancòliques de Harry Chapin i el punk de Patty Smith. Aquesta banda sonora és una manera diferent d’acostar-se a un dels grans músics del segle XX, un referent que ha influït milers de bandes d’arreu del món. Compromès políticament, sempre ha utilitzat la seua posició per donar veu a les lluites contra la injustícia. Una bona manera de saber quins músics han aconseguit tocar la seua fibra i han influït en la seua guitarra.