La grip: un cas particular

Realment no existeix un virus de la grip, sinó molts tipus englobats en tres subgrups que són genèticament diferents anomenats Virus Influenza A, B o C, els quals formen part de la família dels Orthomyxoviridae. En els humans, la grip A és la més freqüent, responsable de les epidèmies anuals; la B acostuma a aparèixer cada 2-4 anys i ser menys problemàtica, i la C és molt menys usual i no sol produir epidèmies.

Quan un virus penetra a l’interior del nostre organisme s’activa un complicat sistema de defensa. Per descriure’n els passos necessitaria moltíssim més espai, però resumint-ho molt: fabriquem unes proteïnes anomenades anticossos que s’enganxen a les partícules del virus i els marquen per a la destrucció. Com que cada clau té el seu pany, cada anticòs s’enganxa a una proteïna concreta, per això cal fabricar-les específicament per a cada virus. Aquest procés, que requereix temps, habitualment deixa una memòria a la nostra sang en forma de cèl·lules especialitzades que a vegades dura tota la vida, com el xarampió i, d’altres, uns anys.

El virus Influenza està format per 10 proteïnes. Dos de les quals varien molt. De l’hemaglutinina (H) se’n coneixen 16 subtipus, i de la Neuraminidasa (N), 9 subtipus més. La combinació d’aquestes dos proteïnes ja produeix 144 classes de virus diferents. Són panys diferents que necessiten claus fetes a mida. Aquest és el motiu pel qual no disposem d’immunitat a la grip tot i estar-ne afectats any rere any. La natura dota les seves criatures de mecanismes de supervivència, en el cas de la grip, el seu reservori són les aus marines, a les quals no afecta però sí que salta des d’allí cap a altres aus o mamífers com els humans quan les condicions són propícies per produir les epidèmies. Mes enllà de les pandèmies històriques, l’impacte de les epidèmies de grip, tant en termes de vides com econòmic, és d’una importància enorme i justifiquen l’aplicació de programes de vacunació anuals. Les previsions per al 2018 són més dures del normal i es preveu una mortalitat mundial d’entre 291.000 i 646.000 persones, atès el que ja s’ha vist a Austràlia. Aquest any la soca predominant és l’H3N2 i sembla que la vacuna ha sigut efectiva només en un 10% dels casos.