'Quadern de camp'

Surt, busca i troba. Antoni Benavente, home d’aparença pacient i discreta, li agrada treballar amb càmera rèflex perquè no concep un altre mètode. “La veritat és que amb el mòbil no em sento còmode, mirar a través del petit visor d’una càmera em sembla la manera natural de mirar”. Talment un caçador, surt de casa amb la càmera disposat a descobrir noves situacions. “La realitat té matisos il·limitats”, confessa, ”i de la mateixa manera que a vegades em trobo amb situacions imprevisibles, altres vegades cal estar atent i esperar el moment”. Accepta l’atzar com un actor que sempre té un paper important, però la sort és un encadenament de successos que sovint s’han de provocar perquè jugui al nostre favor. La sort que l’ombra caigui de la banda més estètica, que un avió passi just el moment que ens ajuda a la composició, que l’ocell alci el vol en l’instant precís que estem a punt de disparar.

Per poder atrapar aquestes escenes, agrupades en el Quadern de camp, Benavente reconeix la influència “de la mirada que molts fotògrafs japonesos i coreans comparteixen sobre la natura, la qual es podria resumir als haikus. Aquests serien l’expressió poètica que sintetitza la natura en la cultura nipona, amb poc elements s’expressen instants plens de lirisme”. Un dels reptes que es planteja Benavente quan surt de casa amb la seua càmera és “aconseguir la simplicitat i intensitat de l’haiku, destriar l’essencial d’allò que és acessori per comunicar plenament la poesia que hi ha en tot allò que ens envolta”.

Per captar-la, però, s’ha de tenir una mirada especial i sensible. No n’hi ha prou amb tenir paciència, també cal haver treballat la mirada per evitar els artificis i trobar la poesia en els entorns més anodins. En aquest projecte, sempre en constant construcció, Benavente no evita les persones alhora que tampoc no les busca: “El fet que hi surtin persones és circumstancial i mai no són el protagonista de les fotos; hi són perquè en aquell moment formen part del petit món que vull immortalitzar”.

Les imatges d’aquest quadern són totes en blanc i negre, un format amb el qual es troba còmode perquè “em permet comunicar millor l’essència d’allò que he viscut sense caure en la distracció del color, és un format senzill i auster”. Benavente crea ambients a voltes inquietants i melancòlics, troba composicions amb una estètica molt potent en el racó més inversemblant, capta aquell instant que només és a l’abast d’ànimes sensibles.