Les dones d'aigua

El paper de la revista no permet més que el 2D. Els detalls, les textures i els volums de la trentena de collages que conformen les Dones d’Aigua de la il·lustradora lleidatana Sònia Alins es perden i, tot i així, arriben i ens fan connectar amb l’emoció des de la qual les ha creat. Aquesta sèrie femenina que està exposada ara a Nova York després d’haver enamorat els il·lustradors i crítics d’art francesos des de les parets del Carrousel du Louvre, va començar a Lleida fa cinc anys, quan la galerista Roser Xandri li va encomanar fer alguna cosa personal per a una exposició el dia de la dona. Aquests quadres, que li han valgut nombrosos premis a tot el món i també han derivat en encàrrecs editorials a Alemanya o Londres, per posar els últims exemples, són el seu treball més personal, en el qual ha descobert que s’atansa amb naturalitat al surrealisme i s’allunya d’estereotips. Les dones de la Sònia han traspassat l’esfera privada i demanen aquest estil editorials com Yakaré.

ENTREVISTA Sònia Alins. Il·lustradora La Sònia Alins internacionalitza Lleida amb el seu traç i ho fa des del discret últim pis davant del riu Segre en el qual viu amb la seva família. Una família que ha creat amb el seu company, Juanjo Barco, que és també amb qui treballa colze a colze a Allins Ilustration Studio, la seva marca comercial.  Com entoma l’èxit de les ‘Dones d’Aigua’? Amb molta alegria. L’artista el que vol sempre és comunicar i que arribi el missatge i agradi tant és una meravella. Estic molt contenta.  Què hi ha de seu en elles? Són fruit d’una investigació personal, tant a nivell de tècnica creativa com introspectiva i personal. Les treballo des de les meves emocions i, en forma de poesia visual, arribant, està clar, al surrealisme. M’ha sorprès la meva pròpia estètica, en aquest sentit.