Animaginació

Els dibuixos de la il·lustradora Raquel Zazurca s’escolten. Parlen. Si l’espectador els dóna temps, cobren vida i expliquen històries. Aquesta lleidatana creativa, que va haver d’estudiar disseny d’interiors per adonar-se que el seu mitjà d’expressió natural era el llapis, impregna el seu tarannà divertit a les figures protagonistes del seu món icònic. Aquest món va ple d’elements amb formes orgàniques, fins i tot les persones, els animals i altres figures que solament existeixen quan les crea la Raquel tenen aquest punt de permanència fugaç que té l’aigua abans de ser aquarel·la en contacte amb els pigments. S’instal·la en aquell precís moment previ a la fusió. Flueixen els seus dibuixos i flueixen les històries a la ment del que els mira. La personalitat del traç i l’elecció dels colors acaba de materialitzar la descontextualització d’elements que és el principi de moltes de les creacions de la Raquel Zazurca. “Potser dibuixo una dona amb un gos, una cosa quotidiana sí, però els poso fora de context. Hi ha idees que no trobaràs a la realitat, però sí al meu món”, explica. Si segueix una directriu clara és la de zero prejudicis en la seva mirada, que va lligada a la seva mà. La Raquel ha aconseguit mantenir oberta la porta que condueix l’adulta al món de la llibertat, la imaginació i del tot és possible en què viuen els infants. Es diverteix quan crea per plaer i quan treballa per encàrrec amb la tècnica que marca cada dibuix, i es nota.

RAQUEL ZAZURCA, IL·LUSTRADORA

Quan va començar a dibuixar? De petita, quan jugava amb les meves germanes jo era la que dibuixava històries. També recordo la meva passió per pintar vestits i col·leccionar catàlegs antics de confecció.

Per què va fer disseny d’interiors? Un desconnecta de si mateix quan creix, passa sovint. Fer uns estudis tan tècnics com els de disseny d’interiors em va servir per adonar-me que volia estudiar il·lustració.

Va ser com retrobar-se? Sí. Segueixo molt lligada a l’estat de llibertat, sense prejudicis, en què viuen els nens. Creo des d’allí. I també des del món de la broma, ho sóc molt, de pallassa, i aquest toc divertit i fresc crec que és una de les coses que caracteritza el meu treball.

Li agrada treballar per encàrrec? Si l’empresa o la persona que em contacta respecta la meva essència, disfruto molt. Encara que també sé fer disseny desvinculat de la meva marca personal. Cada producte requereix una imatge, una personalitat i tècnica.

En quins projectes treballa ara? En molts alhora [riu]. Un està relacionat amb teles i un altre, per exemple, tracta d’obrir-me camí fora de les nostres fronteres, on l’il·lustrador està més ben considerat.

I també la trobem a Can Gessé... Sí, allí faig disseny amb flors. La bellesa ve donada per la naturalesa, jo solament la canalitzo i li dono una altra forma. És un projecte familiar en què treballem amb molt amor.