Obrint el cor

A nivell postural, la zona del centre del pit ens reflecteix com estem. Si jo em manifesto respirant de forma fluïda i oberta em sentiré millor i podré aplicar una aptitud positiva al que estigui vivint. Si en aquell moment estic amb el cor encongit, aportaré poc oxigen a les meves cèl·lules i em sentiré pesat i amb poc ànim. La zona del cor està regida per l’element aire i els ioguis la treballem amb el pranayama (els exercicis de respiració). Si respirem ampli i profund vivim amb el cor obert. Quan vivim sentint que tenim espai propi ens sentim més feliços. Però a vegades l’espai propi exterior és difícil de tenir, de trobar o de brindar-se a un mateix! I oblidem que hi ha un espai permanent dins nostre que està a la zona del cor. Quan se’ns planteja una situació estressant, difícil o desconeguda i estem connectats amb aquest espai intern que està en calma permanent agafem el toro per les banyes i ens llencem a l’experiència amb ganes.

El cor és el centre de l’amor, la compassió, l’equilibri i la pau. És la frontissa entre la part més terrenal que tenim i la part més espiritual. Des del cor vibrem amb l’amor, que és la capacitat que tenim d’entrar en una relació adequada i significativa amb el nostre medi ambient i compadir i congeniar amb tot el que ens envolta: és qüestió d’estar oberts i connectats, sense renunciar a nosaltres mateixos.

Et proposem que practiquis cinc minuts al dia aquesta respiració que ens ajudarà a ser menys reactius i més contemplatius: asseu-te còmodament en una cadira amb les plantes dels peus tocant a terra o bé amb les cames creuades a terra. L’esquena s’estira esvelta cap al cel des de la coroneta. Ajunta les mans amb el mudra de loto a l’alçada del pit com veus a la fotografia. Els talons de les mans es toquen entre si, així com el lateral dels dits grossos i dels dits petits. Tots els dits creen la forma d’un bol. Inclina el cap i mira amb els ulls semitancats cap a les puntes dels dits grossos. Relaxa les espatlles i els braços. Respira inhalant omplint primer la panxa i seguidament les costelles i exhalant deixant que l’aire surti de dalt cap a baix. Segueix una respiració equitativa, on l’entrada i la sortida d’aire duri el mateix. Vés allargant el temps d’inhalació i exhalació mentre mires el centre del bol. Sent l’expansió de la zona del pit!