La primavera dels estels

A finals de març tot just acabem

de començar la primavera, l’època de l’any que se sol associar al renaixement de la natura ja que és el moment en què surten més flors i els primers fruits, així com el moment en què nombroses espècies animals acaben la seva hivernació. Per tant és un bon moment per parlar d’aquelles regions de l’univers que viuen en una mena de primavera dels estels, les zones on estan naixent estels i que tècnicament anomenem regions de formació estel·lar.

Tots coneixem l’estrella més propera a nosaltres, el Sol, i si mirem el cel nocturn la gran majoria d’objectes que observem són estels. Aquests no viuen per sempre sinó que naixen, evolucionen i moren. Si ens centrem en el principi d’aquesta història veurem com els estels es formen a partir de la fragmentació i condensació d’immensos núvols de gas i pols, els anomenats núvols moleculars. Aquests poden arribar a contenir una massa equivalent a un milió de sols, per tant de cadascuna d’aquestes regions en sorgiran nombrosos estels.

El material emprat per a la formació d’aquesta nova generació d’estels procedeix de l’explosió d’estels d’una generació anterior i així de forma successiva ens remuntaríem a la primera generació que es va formar amb els elements bàsics procedents del Big Bang: hidrogen i heli. En certa manera la formació estel·lar és una màquina de reciclatge o una mena de primavera estel·lar. A l’interior d’aquests núvols, el material es va compactant per efecte de la gravetat i fins a assolir unes condicions de temperatura i pressió que permeten que aquesta protoestrella comenci a cremar l’hidrogen del seu interior i per tant comenci a brillar esdevenint ja un estel.

En un núvol molecular naixeran un grup d’estels. És per aquest motiu que la majoria viuen o ho han fet en el passat en grups de desenes o centenars d’estels, que anomenem cúmuls oberts. Amb el pas del temps aquests cúmuls es van disgregant i per això trobem estels, com el Sol, que ja no pertanyen a cap cúmul.

Cal tenir present que no es poden formar estels de qualsevol mida, per tal que es generi energia a partir de l’hidrogen cal que el nou objecte sigui com a mínim el 8% de la massa del Sol. Si el candidat a estel és massa petit esdevé una nana marró, un projecte fallit que només emet una tènue quantitat de llum en infraroig i no perceptible pels nostres ulls.