Enfonsats

La caça de tresors enfonsats als mars forma part del nostre imaginari col·lectiu. No en va, els galions enfonsats curulls de riqueses d’ultramar, entre aquestes tresors arqueològics irrepetibles, o fabuloses càrregues d’or de remots orígens, ens han regalat alguns dels moments màgics de la literatura i el cinema d’aventures.

L’avenç de la tecnologia, però, ha fet aflorar un altre tresor insospitat. Al llarg del s. XIX el ferro va anar substituint gradualment la fusta en la construcció de navilis, i al s. XX l’acer era ja el material predominant. Les dues guerres mundials van deixar milers de vaixells enfonsats al llarg de les nombroses batalles navals, i el seu acer té una característica interessant: en haver-se forjat abans de l’inici de les proves nuclears, està lliure de partícules radioactives, cosa que el fa imprescindible per a aparells que han de detectar radiacions de molt baixa intensitat, com alguns escàners mèdics o els comptadors Geiger per a radiació ambiental. Entre altres, per a les missions lunars.

Amb més de 1.900 proves nuclears des de l’inici de l’era atòmica, resulta complicat trobar metalls processats avui dia que estiguin lliures de partícules radioactives, de manera que recuperar-ne d’antics i reprocessar-los, en condicions molt controlades per evitar-ne la contaminació, és una de les poques maneres viables d’obtenir alguns materials per a funcions de gran sensibilitat. Algunes empreses n’han fet el seu negoci, no sense polèmiques, tant per la discutida propietat dels vaixells, reclamada pels països afectats, com pel seu caràcter de cementiri, lloc sagrat, en haver-s’hi enfonsat sovint, també, la tripulació.

Des de 2011 hi ha una altra polèmica. Un vaixell romà es va enfonsar fa uns 2.000 anys prop de Sardenya, amb una càrrega de lingots de plom procedents de Cartagena. Els seus descobridors van reservar-ne una part per museïtzar, però un centenar es van refondre per construir un detector de neutrins per a una gran instal·lació científica subterrània de les muntanyes italianes del Gran Sasso, pel baixíssim nivell de radioactivitat d’aquests lingots, introbable al plom extret avui dia. No és l’únic cas; del plom d’un vaixell del s. XVIII rescatat a la costa francesa se’n va fer un detector de matèria fosca d’una instal·lació de Minnesota. Com us podeu imaginar, la pugna entre arqueòlegs i físics de partícules ha quedat servida.