Temudes al·lèrgies
Les al·lèrgies són conegudes des dels primers temps de la Medicina, però científicament els seus mecanismes d’acció no comencen a estudiar-se fins al segle XIX quan, durant la industrialització, s’escampa la febre del fenc. No és fins al 1906 que el pediatre austríac Clemens Von Pirquet bateja aquestes reaccions amb el nom d’al·lèrgia per diferenciar-les de la immunitat, que seria beneficiosa.
Però què és l’al·lèrgia? La natura d’aquest quadre clínic resulta confusa. L’any 2003 l’Associació Mundial de l’Al·lèrgia (WAO) consensua la definició com: “Una reacció immunitària repetitiva a l’exposició d’una dosi que no afecta la població normal.” És a dir, inclou qualsevol substància i qualsevol tipus de reacció. Amb un marc tan ampli no és estrany que la WAO xifri que entre un 30-40% de la població mundial té alguna mena d’al·lèrgia i la prevalença augmenta any rere any.
Els símptomes depenen del tipus de reacció immunitària que activen (cel·lular, mitjançada per IgE, etc.), la via d’accés (inhalació, ingesta, contacte amb la pell) o l’òrgan afectat. Poden ser des de lleus com una erupció cutània, a mortals com un xoc anafilàctic. Es poden originar a l’aparell respiratori com la rinitis o l’asma; a la pell, com les dermatitis, èczemes i urticàries; al budell, com les intoleràncies alimentàries... i així amb pràcticament tot el cos.
Hi ha un intens debat en la comunitat mèdica respecte a les causes de l’augment progressiu de la quantitat d’afectats. La disminució de la mortalitat infantil, l’increment de la contaminació global, la pol·linització, l’ús de productes de neteja i, en general, el canvi mediambiental provocat per la tecnologia són alguns dels motius que es consideren.
En les últimes dècades hem desenvolupat tractaments molt eficaços per combatre les crisis al·lèrgiques, fins al punt que la mortalitat ha esdevingut anecdòtica. Més complex resulta fer desaparèixer una al·lèrgia en si, però els tractaments immunitzadors estan fent progressos. No obstant, el nombre de casos augmenta any rere any i caldrà una profunda reflexió i canvis substancials per fer-los front.